M’he llegit La bendición de la tierra, de Knut Hamsun, amb una magnífica edició de Nórdica Libros, com ha de ser, traduïda pel duet Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo, que ja he llegit en altres ocasions. Després de llegir-me algun altre llibre en versió anglesa (The Seducer, de Jan Kjærstad), vaig decidir que si Nórdica oferia la versió traduïda, era millor llegir-se aquesta.

Es tracta d’una novel·la dura i seca, bàsicament descriptiva, que ens porta a territoris pocs transitats de Noruega, a la meitat nord i a prop de la frontera amb Suècia, on el país es fa estret i està ple de muntanyes i muntanyetes.

Allà és on arriba l’Isak, un home que, portat a la tele, seria una mena de Charles Ingalls (remember, la “Casa de la pradera“). A diferència d’en Charles, però, l’Isak comença la història sol, enfrontant-se a la natura des d’una humil cabana. Amb el temps, aconsegueix roturar el terreny, fer bancals, cultivar la terra i criar bestiar. Amb l’ajuda de la Inger, una dona amb llavi leporí que es converteix en la seva dona, aconsegueixen tenir una propietat important i tenen quatre fills que arriben a la maduresa.

Que arriben a la maduresa.

Però… i el qui no hi arriba? Per què no hi arriba? Què li passa pel cap, a la Inger?

Si voleu saber això, i molt més, us recomano que us llegiu aquest llibre ara, per Nadal, quan el nostre clima s’assembla més al dels llocs on passa la història. No espereu una narració trepidant ni l’anàlisi psicològic dels personatges: ens enfrontem a una història escrita fa cent anys, i la manera d’enfocar els temes era diferent, està clar. Tot i així, he de dir que podria passar per una obra escrita no fa gaire, escrita per un autor poc amant de complicar la narració. Cal destacar que aquest llibre li va valdre el Nobel de Literatura a Knut Hamsun, un dels autors noruecs més importants (atenció a la biografia d’aquest personatge, que va ser afí al règim pro-nazi de Noruega).

Ara bé, sabeu què no ha canviat en tot aquest temps? La preocupació dels noruecs per observar les diferències dialectals. En aquest cas, l’autor hi fa referència dues vegades, una de les quals fa esment del dialecte de Bergen. Curiosament, cent anys després, Jo Nesbø, probablement l’autor més popular de Noruega (i el més citat en aquest bloc, hahahaha), continua esmentant les diferències dialectals i fa referències especials, també, al dialecte de Bergen.  

Per acabar-vos de convèncer, us copio l’eslogan de Nórdica Libros, que trobo que reflecteix plenament el que ens ofereix aquesta editorial a la col·lecció LetrasNórdicas: “Se acerca el invierno; puede sentirse en el aire”.

I això és, justament, el que trobareu a La bendición de la tierra.