Idees per als Reis 2022

Hi ha llistes de recomanacions, llistes dels millors llibres de l’any, llistes de… sí, hi ha moltes llistes i molt bones. Per això aquest any he decidit centrar-me en els dos àmbits que més m’agraden i que, potser, queden una mica al marge: la literatura xinesa i la italiana. Veureu que en el cas de la literatura xinesa us faig una llista de llibres “essencials” que hauríeu de llegir si no heu entrat mai en aquest món. En el cas de la literatura italiana, tiro decididament cap al sud: Sicília és una illa plena a vessar de bones històries!

Gialli i sol: literatura mediterrània en estat pur

Comencem pels italians. Ja fa un temps que vaig llegint cosetes, i pel que veig el que millor m’entra són els gialli (literalment, groc; novel·les policíaques amb un toc coral) i els sicilians. I, per postres, en Camilleri, de qui bàsicament he llegit policíaca i que és sicilià. No em direu que no és una jugada rodona!!! Hahaha!

Pel que fa als gialli (grocs), doncs, us recomano l’obra d’Andrea Camilleri i la d’Antonio Manzini. En el primer cas, teniu tota la sèrie d’en Salvo Montalbano, el comissari sicilià que ens acosta a Sicília, la seva idiosincràsia, la seva llengua i la seva gastronomia. En el segon, teniu la sèrie de Rocco Schiavone, viceqüestor romà que han “desterrat” a la Vall d’Aosta com a càstig i que tot el dia renega. En tots dos casos, començaria per la primera novel·la de la sèrie i és important que pareu atenció a la resta del repartiment, ja que hi ha personatges absolutament meravellosos i entranyables com en Catarella. Feu una ullada a aquesta entrada sobre Montalbano on us ho explico tot!

Però sí, ja sé que voleu una llista, o sigui que aquí la teniu (primer la versió catalana i després la italiana):

Pista negra / Pista nera, d’Antonio Manzini.
La forma de l’aigua / La forma dell’acqua, d’Andrea Camilleri.
La mennulara / La mennulara, de Simoneta Agnello-Hornby.
Il gattopardo / Il gattopardo, de Tommasi di Lampedusa.
54 (en italià), dels Wu Ming (un col·lectiu curiós, us en parlo aquí). A la seva web hi ha versió en castellà.

Apunt curiós sobre el Wu Ming: podeu comprar els llibres o bé descarregar-los gratuïtament de la seva web, on trobareu les versions originals i, també, algunes de traduïdes (també agraeixen donatius!).

Per acompanyar la vostra lectura us he preparat una llista de música italiana que té una mica de tot: des dels Ex-Otago (Gènova) fins a Franco Battiato (Sicília), passant per intèrprets toscans com Francesco Gabbani, de l’Emilia Romagna (Cesare Cremonini) o d’Aosta (Diodato). Ah, i també personatges una mica “fuori” com Blanco (Llombardia) o Achille Lauro (Roma).

Literatura xinesa: un bon fons d’armari!

Sí, és veritat: en català no hi ha gaires llibres traduïts del xinès. En castellà n’hi ha més, però tenint en compte la grandària del mercat tampoc diria que tinguin un gran nombre de traduccions. Si podeu llegir en francès, en canvi, podreu entrar al paradís per la porta gran: a França es tradueix molt i de tot arreu!

En aquest cas, però, ens cenyirem a les traduccions al català que, de fet, fan una cobertura mínimament digna d’alguns dels autors xinesos més coneguts arreu. Alguns ja han desfilat per secció de Caràcter xinès, on cada mes triem un autor per seguir i fer conèixer. Altres hi arribaran ben aviat.

En tot cas, aquí teniu propostes que poden agradar a uns o altres en funció dels gustos i que, com els bàsics de roba, no poden faltar enlloc:

Diari d’un boig i altres relats, de Lu Xun.
Família, de Ba Jin.
Nits fredes, de Ba Jin.
El passat i els càstigs, de Yu Hua.
El somni del poble Ding, de Yan Lianke.
Diaris del Sàhara, de Sanmao.
Matar el marit, de Li Ang.
Brasers, d’Eileen Chang.
Noi d’or, noia maragda, de Yiyun Li.

He començat pels més consolidats: Lu Xun i Ba Jin. Trobareu informació més a fons sobre tots dos a l’enllaç del nom. En resum, són autors molt importants perquè són testimonis dels temps de canvi que s’inicien amb la caiguda de l’última dinastia, la dinastia Qing (pronunciat Ching) i de les turbulències que van seguir. De fet, Lu Xun és considerat el pare de la literatura moderna xinesa.

A continuació teniu Yu Hua i Yan Lianke, que per a mi són els dos millors autors xinesos en actiu. De fet, Yan Lianke de tant en tant sona com a candidat al Nobel de literatura, i crec que se’l mereix per la capacitat que té per explicar històries i fer crítica social sense caure en un estil pamfletari. Yu Hua també està a l’altura i tracta temes d’actualitat. Cal dir que en castellà hi ha traduïdes força coses de tots dos, però en català només tenim els dos que us cito aquí, tots dos amb intervenció de l’editorial Males Herbes, ja sigui en solitari o en el projecte Les Altres Herbes. A la foto de grup veureu que el llibre de Yan Lianke està en castellà, que és el que tinc ara mateix i que em permet fer menció especial a Automàtica Editorial i al seu compromís amb la traducció de qualitat d’aquest autor.

Fins aquí arriba el bloc dedicat a la Xina continental. Passo ara a Taiwan, on tenim la Sanmao i la Li Ang. Jo no soc gaire fan de la Sanmao, però és un personatge interessant que cal tenir en compte perquè és tot un mite a Taiwan. Com diu el títol del llibre, es tracta d’un diari sobre el seu dia a dia en l’època en què va viure al Sàhara Occidental amb el seu marit, un espanyol. Té més llibres de diaris, però us poso aquest perquè és el primer i, per al meu gust, el més curiós. Pel que fa a Li Ang, el seu llibre Matar el marit ens arriba un cop més gràcies a Les Males Herbes. En aquesta ocasió es tracta d’una història molt dura basada en un cas real de violència masclista (o domèstica o com en vulgueu dir) amb l’agreujant de la poca empatia social. Només apte per a estómacs que no s’alterin.

I tanco amb dues autores que, tot i que varen néixer a la Xina, van marxar-ne per motius diversos. Una és la mítica Eileen Chang, adorada per molts (jo no, sorry but not sorry) i imprescindible en tota selecció de literatura xinesa. Per altra banda, last but not least, tenim Yiyun Li, una autora que va marxar als Estats Units i escriu en anglès. El que us recomano és un recull de relats molt bonic que us deixarà molt bon gust de boca!

Música per acompanyar tot això? Aquí la teniu! Comença forta, amb els Heibao, un grup de rock que sonava molt quan jo estudiava a Pequín. Tot seguit teniu grans clàssics del rock xinès com Tang Dinasty i Cui Jian. Després, la cosa es calma i va variant, ja que hi ha pop, alternatiu, xinesos continentals, taiwanesos, cantants de Hong Kong… varietat!