Us pensàveu que aquest any no us posaria deures? Doncs mira, sí. El que passa és que vaig una mica tard i, com que estic segura que ja heu vist tot de llistes amb les darreres novetats editorials, no insistiré en aquesta via. Aquest any el que faré és recomanar-vos autors i així vosaltres mateixos podeu triar el seu llibre que vingui més de gust. Aquí teniu alguns dels meus autors preferits.

Zadie Smith (Londres, 1975)

La Zadie Smith és especialista a retratar l’Anglaterra multirracial, i atorga una presència important als immigrants (o fills d’immigrants) en els papers protagonistes. Tot i que ha escrit força més coses, el millor que li he llegit és:

• White teeth. La seva primera obra i, segurament, la millor. En català la trobareu com a Dents blanques, traduïda per Ernest Riera.
• NW. Un llibre que ens parla de North Willesden, un barri de Londres, i de com ens anem fent grans. Al principi sembla poca cosa, però poc a poc us va enganxant… cal tenir fills? Què passa quan en tenim? Més info en aquesta entrevista al Periódico.
• The embassy of Cambodia. Una novel·la curta que és una petita joia, sobre una noia que es dedica a la neteja.

Colm Toibin (Enniscorthy, 1955)

Què us puc dir d’aquest autor, que encara no s’hagi dit? És un dels meus autors irlandesos preferits (afegiu-hi Roddy Doyle i Joseph O’Connor). Retrats íntims, descripcions acurades… és un gran escriptor que no us decebrà pas i que té una certa vinculació amb Catalunya, ja que va viure a Barcelona:

• Nora Webster. Aquest llibre tracta sobre una dona que es queda vídua i vol prendre les regnes de la seva vida. En vam parlar aquí mateix, al blog: jo el vaig llegir en anglès, però el trobareu en català traduït per la Maria Rosich.
• Brooklyn. D’aquest fins i tot se n’ha fet una pel·lícula que no està gens malament però que no té tota la màgia del llibre, que ens explica com una noia irlandesa emigra cap a Nova York. En català, traducció de Ferran Ràfols.
• Homage to Barcelona. Aquest llibre el va escriure arran de la seva estada a la nostra ciutat. El tinc a la llista de pendents.

Sofi Oksanen (Jyväskylä, Finlàndia, 1977)

L’autora europea més exòtica, la reina de les històries complexes i riques en història dels seus països: és filla de mare estoniana i pare finlandès, i explica coses de tots dos països. Si no heu llegit mai res d’un autor bàltic, comenceu per ella. És un crack impresssionant amb poques traduccions al català i el castellà, però alguna cosa trobareu.

• Purga. La història d’Estònia durant la segona meitat del segle XX, vista a través de dues dones: una de jove i una de gran. Aquest llibre va guanyar molts premis i se n’han fet representacions arreu del món. Fins i tot a casa nostra.
• Quan els coloms van desaparèixer. Un veritable tour de force que ens presenta les ocupacions que va patir Estònia, ara pels nazis, ara pels russos, i tot el que això implica: espies, traicions familiars… És un llibre imperdible.
• Norma. De moment, aquest només està en francès (es publica en anglès el setembre de 2017). La mare de la Norma és morta. Sembla un suïcidi, però la Norma no s’ho creu… què s’amaga darrere d’aquest accident? Què passa amb els cabells de la Norma?

Jaume Cabré (Barcelona, 1947)

Jaume Cabré és THE BOSS (el xxxx amo, vaja). Cap autor català viu està a la seva altura. Ha demostrar la seva qualitat i lucidesa en una llista llarga d’obres i, tot i que no totes m’han agradat igual, considero que té un nivell altíssim tant pel que fa a les trames que crea com a la manera en què ens les explica. Aquí teniu els meus favorits:

• Les veus del Pamano. Angoixa, tristesa, èpica… tot el que volíeu saber de la postguerra, vist des d’un poblet dels Pirineus. Un poblet com hauria pogut ser el del meu pare. Ja ho deia na Mercè: quanta, quanta guerra…
• Senyoria. Una història aparentment més senzilla i curta, però que exposa amb brillantesa la Barcelona del segle XVIII, després del desastre de l’11 de setembre. Un plaer passejar-se pels carrers de Ciutat Vella…
• L’ombra de l’eunuc. L’acabo de llegir i és absolutament fantàstica: la combinació d’una saga familiar (amb secrets de família inclosos) i de fets de l’època franquista és d’una brillantor espatarrant. No podeu no llegir-lo.

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965)

No m’he llegit la segona part de Victus (Vae Victus), però està clar que Sánchez Piñol és un dels millors autors en llengua catalana i que pot tenir un futur molt brillant. Personatge controvertit de vegades, és capaç de recrear escenes com si estiguessis veient una pel·lícula. Aquí teniu els seus llibres de més pes:

• La pell freda. Encara ara recordo amb fàstic el tacte de la pell dels personatges que apareixen en aquest llibre i l’angoixa d’estar tancada en un far, amb les granototes aquestes picant per fora. S’ha traduït a molts idiomes, fins i tot al xinès tradicional (publicat a Taiwan).
• Victus. Un dels pocs llibres que, quan comences, ja saps com acabarà (a hòsties, parlant en plata) i que, tot i així, no pots deixar caure de les mans. La força amb què descriu el bombardeig de Barcelona o la imatge vívida de la gent penjada als arbres era com tornar a llegir els llibres de text d’EGB. Un llibre per saber coses que no podem oblidar.
• Vae Victus. Com deia més amunt, encara no me l’he llegit. És difícil que estigui a l’altura de Victus, ja que, per començar, aquest tenia el factor sorpresa a favor. De tota manera, l’habilitat de l’autor és garantia de qualitat, o sigui que caldrà confiar-hi…

Yiyun Li (Pequín, 1972)

Me’n vaig enamorar quan vaig llegir A thousand years of good prayers, i he continuat llegint obres seves. Yiyun Li, autora xinesa emigrada als Estats Units, escriu directament en anglès i és especialista en els relats breus, un estil molt cultivat a la Xina. Les seves novel·les també estan bé, però els falta aquesta “chispa” que tenen els relats. Trobareu tots els comentaris sobre els seus llibres i altres de literatura xinesa al meu blog especialitzat: Caràcter xinès.

• A thousand years of good prayers. Un llibre preciós, que ens porta per tot de situacions quotidianes, familiars, i ens les presenta des de la perspectiva xinesa. El trobareu en castellà com a Los buenos deseos.
• Noi d’or, noia maragda. Un altre recull de relats que se centren en imatges, fets breus, històries menudes que ens arriben ben endins. Val molt la pena.
• Dear Friend, from My Life I Write to You in Your Life. Llibre autobiogràfic que encara no m’he llegit. És una incògnita: serà tan bo com els relats curts o fluixejarà una mica com les novel·les? En tot cas, valdrà la pena llegir-se’l.

Gerbrand Bakker (Wieringerwaar, Països Baixos, 1962)

Tanco la llista amb un autor atípic. Ha fet de jardiner, professor de patinatge… feines que no t’esperaries d’algú capaç d’escriure amb aquesta suavitat i tendresa. Les obres de Gerbrand Bakker giren entorn de fets tristos i, alhora, hi té una presència important la vida rural. La majoria els trobareu en català, traduïts per la Maria Rosich i publicats per Raig Verd, i tots els hem comentat en aquest blog:

• A dalt tot està tranquil. Una història que parla de les relacions entre pare i fill i de com es poden enrarir amb el pas del temps: què passa quan el pare ja no es pot valer per si mateix?
• Deu oques. Una dona se’n va viure al camp per estar sola i recompondre la seva vida. Però apareix un noi…
• Les pereres fan la flor blanca. Possiblement el millor dels tres. Un drama familiar amb un nen que es queda cec com a protagonista. Pareu atenció al gos, també. Mireu si és impactant, que aquest llibre és lectura obligatòria en alguns instituts dels Països Baixos.

Eso es todo amigos!

Fins aquí les recomanacions per a aquest estiu. Ja veieu que no he donat prioritat a les novetats d’enguany, que segur que us arriben per altres bandes. Com deia al principi, aquest cop m’he centrat en alguns dels meus autors favorits, però si voleu una llista de llibres concrets que m’hagin agradat molt, només cal que busqueu a les categories de 4 i 5 estrelles en aquest bloc.

Prepareu-vos, perquè aquesta tardor tenim moooolta feina! Hi haurà novetats, és clar, passarem per la Setmana del Llibre en Català i també posarem en marxa una enquesta que té a veure amb aquest post. I, és clar, tindrem la fantàstica entrevista amb un traductor per celebrar el Dia Internacional de la Traducció. Aquest any: Ferran Ràfols!

Bon estiu a tothom!