No mateu els rossinyols

mockingbirdAvui us volia parlar de To kill a mockingbird (Matar un rossinyol), una magnífica novel·la de Harper Lee de la qual segur que heu sentit a parlar o que fins i tot heu vist en forma de pel·lícula (jo no, i m’apunto de fer-ho). Ara mateix és en boca de tothom perquè, després de tota una vida, ha aparegut una segona novel·la de l’autora que, de fet, n’és una seqüela.

Matar un rossinyol és una història magnífica que reflecteix l’Alabama dels anys després de la Gran Depressió americana. Un món on negres i blancs feien vida per separat i on els blancs tenien tota mena de privilegis (encara). El llibre, però, no entra a sac en aquest tema, sino que comença oferint-nos un retrat plàcid de la infantesa dels protagonistes, la Scout i en Jem, que passen els dies jugant sense ser conscient d’aquestes desigualtats. La seva màxima preocupació és saber quin aspecte té el veí de la casa del costat, que no surt mai al carrer i viu envoltat de misteri.

A mida que avança el llibre, però, els núvols es van acumulant sobre aquest entorn tan tranquil i, gairebé, idíl·lic. El pare dels nens accepta fer d’advocat defensor d’un noi negre, i a partir d’aquí podem veure l’actitud que adopta el poble davant del cas, els problemes que té la família (fins i tot les agressions). La lectura es torna angoixant i guanya ritme, i acabes exhaust i amb un regust agredolç a causa del final de la història.

És un llibre molt recomanable, molt. Jo n’he llegit la versió anglesa, però també trobareu el llibre en català i en castellà. La versió catalana és de Xavier Pàmies, traductor de renom, o sigui que suposo que deu estar ben traduïda. I si quan acabeu de llegir-vos To kill a mockingbird necessiteu més teca sobre el sud i sobre la protagonista, continueu amb Go set a watchman, que trobareu en català amb el nom Vés i aposta un sentinella, traduït per l’Anna Llisterri (traductora, entre altres coses, de La mort del pareUn bon partit, que també comentem en aquest bloc).

I ara, aneu-vos preparant: aviat tindreu la llista de deures per a aquest estiu!

 

3 respostes a “No mateu els rossinyols

  1. El vaig llegir fa uns anys, en català en el meu cas, i en guardo un bon record. Sé que és d’aquests llibres que començo a llegir i em generen una mica d’indiferència, però vaig fent. Després veus que és una bona història, i quan acabes t’adones que has llegit un molt bon llibre. Una lectura progressiva, en podríem dir. Com dic, en guardo un bon record, també li vaig posar 4@, si no recordo malament. Però no sé si això m’animarà a llegir aquesta seqüela que ha sortit ara.

  2. Hola XeXu!

    A mi m’ha passat igual: he anat a més. Al final m’ha agradat molt, però, igual que tu, no sé si me’n llegiré la seqüela… de moment me n’he llegit un fragment que publicava l’Ara, però hi ha tants llibres per llegir…

    Apa, bon estiu!

  3. Retroenllaç: El Dia de la Traducció: traductors de llibres (i 2) | L'illa deserta

Respon a XeXu Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s