Categoria: Llibres

Reticència a l’integrisme?

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres2 comentaris

integrista_reticent_hamidM’he llegit L’integrista reticent, de Mohsin Hamid, traduït per Carles Miró i publicat per Edicions del Periscopi. Jo m’havia llegit Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent i m’esperava una cosa similar. Però no. Com fer-se ric abunda en llum i colors, i el protagonista és un espavilat que ens fa somriure fins i tot en situacions patètiques.

L’integrista reticent, en canvi, és una història trista, fosca, que ens parla d’algú que havia aconseguit integrar-se en una altra cultura i aconseguir l’èxit professional més esclatant i que, poc a poc, abandona tot aquest món per replegar-se en el seu entorn d’origen, a Lahore, on poc li servirà tot el que ha après a Harvard.

Parlem del món de les finances i les aparences. De viatges en primera classe i de targetes d’empresa. Però parlem també del trencament que es pot produir arran d’un fet que aparentment té poca relació amb nosaltres però que ens acaba afectant.

L’atemptat de l’11S. Qui no n’ha vist les imatges? Qui no va pensar que era una pel·lícula? El coloso en llamas? Qui no va sorprendre’s que una cosa així fos possible? La precisió, la planificació, la sang freda… I el nostre protagonista, davant del drama humà, sent alguna cosa més: una espècie de sentiment de justícia divina, de compensació per totes les accions que els Estats Units duen a terme arreu del món en defensa de l’ordre establert.

A partir d’aquí, en Changez canvia i comença el replegament que comentàvem més amunt. Un temps després ens el trobem a Lahore, parlant tranquil·lament amb un desconegut i explicant-li tota la seva història. I aquest és, precisament, el seu error. Un error que, per a mi, és clau per fer que la història s’enlairi a pocs minuts del final i aconsegueixi fer-nos acabar la lectura amb un petit sotrac.

Repassem el 2015!

On Per sifuroIn Llibres2 comentaris

Igual que l’any passat, WordPress posa a la nostra disposició una infografia sobre les estadístiques del nostre bloc. Veureu que aquest any el bloc ha crescut força, tant en entrades com en visites (2.700, 900 més que l’any passat).

Aquest creixement és gràcies a vosaltres, que ens visiteu, feu comentaris, compartiu la informació amb amics i col·legues o la compartiu al Twitter. Així, doncs, volem donar-vos les GRÀCIES més sinceres pel vostre interès. Esperem retrobar-vos l’any vinent amb més continguts, més visites i més comentaris. Ens agrada saber què penseu.

Així, doncs, us desitgem una bona entrada d’any mentre preparem una bona neteja de cara al bloc i posem en marxa alguna campanya que esperem que us agradi molt.

En poques paraules, el nostre bloc ha fet això:

A San Francisco cable car holds 60 people. This blog was viewed about 2,700 times in 2015. If it were a cable car, it would take about 45 trips to carry that many people.

Si voleu saber quina ha estat l’entrada més visitada, quines editorials apareixen més o moltes altres coses, feu clic aquí i veureu l’informe complet.

Jingle bells, jingle bells!

On Per sifuroIn Llibres2 comentaris

Sí, és molt divertit anar en trineu i fer sonar les campanes, però aquí no en gastem gaires, de trineus, o sigui que optarem per una altra via: triar un bon llibre per demanar als Reis o per regalar.

Aquest any, us els presentem en dues categories: llibres que us remouran i llibres que us faran passar una bona estona. Tots els enllaços menys dos us portaran a les ressenyes que n’hem fet en aquest bloc. Som-hi.

Primera categoria: llibres intensos, que us remouran per dins i us faran entrar dins de la història.

Segona categoria: llibres no tan intensos, però que igualment us enganxaran i us explicaran una bona història.

Si aneu seguint aquest bloc i el compte de Twitter que hi està associat (@silvia_bcn) no us pot sorprendre gaire que, pam!, el primer de la llista sigui en Gerbrand Bakker, publicat per Raig Verd. Sospitós habitual número 2. És un autor especial, amb una veu tendra i recollida, que no quadra gaire amb la imatge que dóna (el vam poder veure en directe a la Setmana del Llibre en Català). Per a mi, és un dels millors autors europeus del moment (en parlarem més endavant, d’això). El segon de la llista, Els desposseïts, és un llibre que us deixarà encongits i amb molt de fred, però que cal que us llegiu en aquesta edició tan acurada d’Edicions del Periscopi. Aquests dos llibres són els més intensos de la llista, amb diferència.

Dins la mateixa categoria, però un pèl menys angoixants, tenim dos llibres que han estat presents al Man Booker Prize d’enguany. D’una banda, A brief history of seven killings, de Marlon James, que ha estat el guanyador i que us transportarà a Jamaica amb tots els colors. Per altra banda, The fishermen és una novel·la preciosa, finalista del mateix premi, amb una edició fantàstica de tapa dura. Les històries amb nens tenen un poder especial, i aquesta el té.

En la segona categoria hi tenim La veritat sobre el cas Harry Quebert, un llibre que La Campana ha publicat en català i que, pel que m’han dit, té una traducció molt bona. És una història molt entretinguda i molt ben plantejada que us pot enganxar molt. El representant de la literatura escrita a casa nostra és en Jordi Nopca, amb un llibre publicat per L’Altra Editorial que va guanyar el Premi Documenta de l’any passat i que és molt atractiu. Tampoc us hauríeu de perdre Diari d’un boig, de Lu Xun, un escriptor que és considerat el pare de la literatura xinesa moderna. L’enllaç us portarà a Caràcter xinès, el bloc que dedico exclusivament a la literatura xinesa.

Evidentment, no podíem acabar el missatge sense citar el nostre sospitós habitual número 1, en Jo Nesbø (els més ràpids ja heu vist que en Bakker, tot i ser el primer de la llista, és el número 2), que és qui tanca la llista amb les dues darreres novel·les de la sèrie d’en Harry Hole. Me les he llegides totes dues i trobo que formen un pack que va molt bé junt. Inexplicablement, no vaig fer la ressenya de L’espectre (per això l’enllaç no és d’aquest bloc), però sí que vaig fer el de Policia, que, si no m’equivoco, encara no ha sortit en català (de moment, el podeu trobar en francès i en anglès).

Hi ha algun llibre que hagueu llegit i que ens volgueu recomanar? No us talleu i feu servir el camp per a comentaris per donar-nos idees!

 

Diari d’un boig

On Per sifuroIn Caràcter xinès, Llibres5 comentaris

Lu Xun. Diari d’un boig i altres relats.
Traductor: Carles Prado.
Edicions de 1984.
224 pàgines.
diari_boig

Feia temps que tenia pendent llegir-me aquest llibre. Per què me’l volia llegir? Doncs perquè conté els relats més coneguts de Lu Xun, que encara avui dia és considerat el pare de la literatura xinesa moderna. Hi trobareu “Diari d’un boig”, “La veritable història d’A Q” i “Kongyiji”, però també hi ha relats no tan famosos que són veritables perles, com ara “Tempesta passatgera” o “Sabó”.

En aquest recull, tot i que es toquen diversos temes, trobo que el que més destaca és el retrat que l’autor fa d’uns temps de canvis en la societat xinesa. Recordem que Lu Xun va viure la caiguda de l’imperi Qing i els inicis de la república xinesa, i que en aquesta època es van produir grans canvis, no només pel que fa al govern, sinó també en el si de la societat. En els relats podem veure la inseguretat de determinats personatges sobre com s’han de comportar en el nou ordre, per exemple, veiem com els homes no saben si han de conservar la cua o no.

No negaré que el relat més eficaç des del punt de vista “sensitiu” és “Diari d’un boig”. En molt poques pàgines, l’autor aconsegueix que ens posem dins la pell del protagonista, totalment tocat de l’ala. Però també cal destacar “Sabó”, un relat modest i que no gaudeix de tan reconeixement, però que també és molt eficaç i conté quatre pinzellades en favor de les dones (“les dones tenen futur”, diu). El tema del masclisme-feminisme també apareix en algun altre relat, fent-nos veure que l’actitud de Lu Xun marca un canvi clar respecte de la majoria d’autors clàssics, que en les seves històries no toquen aquest tema.

La traducció, de Carles Prado, és impecable i funciona perfectament. Per al meu gust, aconsegueix trobar l’equilibri entre el llenguatge d’època i l’actual (tingueu en compte que aquests relats van ser escrits fa gairebé 100 anys!). L’edició, per altra banda, és també molt reeixida, en la línia de les que ens ofereix Edicions de 1984 en la seva col·lecció Mirmanda.

En definitiva, aquest és un llibre que, si el regaleu, us farà quedar molt bé!

Hamsun i la terra promesa

On Per sifuroIn 4 estrelles, LlibresDeixa un comentari

bendicion_tierra_hamsun.jpgM’he llegit La bendición de la tierra, de Knut Hamsun, amb una magnífica edició de Nórdica Libros, com ha de ser, traduïda pel duet Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo, que ja he llegit en altres ocasions. Després de llegir-me algun altre llibre en versió anglesa (The Seducer, de Jan Kjærstad), vaig decidir que si Nórdica oferia la versió traduïda, era millor llegir-se aquesta.

Es tracta d’una novel·la dura i seca, bàsicament descriptiva, que ens porta a territoris pocs transitats de Noruega, a la meitat nord i a prop de la frontera amb Suècia, on el país es fa estret i està ple de muntanyes i muntanyetes.

Allà és on arriba l’Isak, un home que, portat a la tele, seria una mena de Charles Ingalls (remember, la “Casa de la pradera“). A diferència d’en Charles, però, l’Isak comença la història sol, enfrontant-se a la natura des d’una humil cabana. Amb el temps, aconsegueix roturar el terreny, fer bancals, cultivar la terra i criar bestiar. Amb l’ajuda de la Inger, una dona amb llavi leporí que es converteix en la seva dona, aconsegueixen tenir una propietat important i tenen quatre fills que arriben a la maduresa.

Que arriben a la maduresa.

Però… i el qui no hi arriba? Per què no hi arriba? Què li passa pel cap, a la Inger?

Si voleu saber això, i molt més, us recomano que us llegiu aquest llibre ara, per Nadal, quan el nostre clima s’assembla més al dels llocs on passa la història. No espereu una narració trepidant ni l’anàlisi psicològic dels personatges: ens enfrontem a una història escrita fa cent anys, i la manera d’enfocar els temes era diferent, està clar. Tot i així, he de dir que podria passar per una obra escrita no fa gaire, escrita per un autor poc amant de complicar la narració. Cal destacar que aquest llibre li va valdre el Nobel de Literatura a Knut Hamsun, un dels autors noruecs més importants (atenció a la biografia d’aquest personatge, que va ser afí al règim pro-nazi de Noruega).

Ara bé, sabeu què no ha canviat en tot aquest temps? La preocupació dels noruecs per observar les diferències dialectals. En aquest cas, l’autor hi fa referència dues vegades, una de les quals fa esment del dialecte de Bergen. Curiosament, cent anys després, Jo Nesbø, probablement l’autor més popular de Noruega (i el més citat en aquest bloc, hahahaha), continua esmentant les diferències dialectals i fa referències especials, també, al dialecte de Bergen.  

Per acabar-vos de convèncer, us copio l’eslogan de Nórdica Libros, que trobo que reflecteix plenament el que ens ofereix aquesta editorial a la col·lecció LetrasNórdicas: “Se acerca el invierno; puede sentirse en el aire”.

I això és, justament, el que trobareu a La bendición de la tierra.