Categoria: recomanacions

Una tria difícil

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacionsDeixa un comentari

polletsM’adono ara, a bones hores, que no vaig arribar a penjar la meva proposta de llibres per a Sant Jordi, i veig que hi tocava un tema que em preocupa: la dificultat de trobar llibres que realment m’agradin. Aprofito, doncs, per compartir amb vosaltres la meva opinió amb l’esperança de saber si us passa igual… o si és que sóc massa exigent. Deia això:

[Abril 2017]
No sé si us passa com a mi, però darrerament em costa trobar llibres traduïts del xinès que vagin més enllà de les 3 estrelles (en la meva classificació, el màxim són 5). Trobo que hi ha autors que ens arriben pel simple fet de ser crítics amb el règim xinès, independentment de la qualitat de les seves obres. I fins i tot els que he llegit i no són un desastre es dediquen a il·lustrar una mena de “corrupció de baixa intensitat” que arriba a tots els nivells de la societat xinesa: advocats que subornen els jutges perquè es mirin els seus casos, empresaris que se’n van a sopar (o de putes) amb els seus clients per aconseguir un negoci, espavilats que fan tota mena de “trapitxeos” per buscar-se la vida…

El pitjor de tot és que la majoria d’aquests autors ni tan sols no ho expliquem amb una capa addicional de “poesia” o qualitat o com en vulgueu dir. No “vesteixen” les seves històries, i tot queda en una mena d’estil documental, sense cap dels elements que caracteritzen les obres més dignes de recordar. Els arguments són facilots i previsibles, i no hi ha aquelles papallones a la panxa que fan que t’enganxis i no puguis deixar el llibre sobre la taula. Segurament m’entendreu si, per exemple, us llegiu Dancing through red dust i el compareu amb Chroniques de Zhalie. En el primer, trobem un recull immisericorde de “pecats” de corrupció, sense cap mena de guarnit, mentre que en el segon les crítiques al sistema i al desenvolupament accelerat queden enllaçades en una trama molt més rica i amb més interès. (Yan Lianke for president!)
[Final de la reflexió.]

No sé si vosaltres us hi heu trobat, o si busco més del que realment hi ha… però és que tinc la sensació que hi ha tota una generació d’autors més aviat joves (caldria definir què vol dir jove) que, com deia més amunt, fan uns retrats més aviat pobres de la societat en què viuen… Com deia aquell: “¿Hay alguien más?” No vull dir que no hi hagi res per llegir, clar. Hi ha autors de qualitat demostrada com Yu Hua, Yan Lianke, Yiyun Li, Ha Jin, Mo Yan, Su Tong, Ge Fei i molts altres, però trobo que costa trobar una “nova fornada” igual d’interessant.

Seria molt interessant acumular opinions sobre aquest aspecte. Si llegiu llibres traduïts del xinès, teniu la mateixa impressió que jo? Quins autors són mereixedors de la vostra confiança? Si llegiu literatura en xinès, sense traduir, heu trobat algun autor que considereu que valdria la pena fer arribar als qui llegim en altres idiomes?

Deures d’estiu 2017

On Per sifuroIn Llibres, recomanacions6 comentaris

Us pensàveu que aquest any no us posaria deures? Doncs mira, sí. El que passa és que vaig una mica tard i, com que estic segura que ja heu vist tot de llistes amb les darreres novetats editorials, no insistiré en aquesta via. Aquest any el que faré és recomanar-vos autors i així vosaltres mateixos podeu triar el seu llibre que vingui més de gust. Aquí teniu alguns dels meus autors preferits.

Zadie Smith (Londres, 1975)

north willesden, zadie smithLa Zadie Smith és especialista a retratar l’Anglaterra multirracial, i atorga una presència important als immigrants (o fills d’immigrants) en els papers protagonistes. Tot i que ha escrit força més coses, el millor que li he llegit és:

  • White teeth. La seva primera obra i, segurament, la millor. En català la trobareu com a Dents blanques, traduïda per Ernest Riera.
  • NW. Un llibre que ens parla de North Willesden, un barri de Londres, i de com ens anem fent grans. Al principi sembla poca cosa, però poc a poc us va enganxant… cal tenir fills? Què passa quan en tenim? Més info en aquesta entrevista al Periódico.
  • The embassy of Cambodia. Una novel·la curta que és una petita joia, sobre una noia que es dedica a la neteja.

Colm Toibin (Enniscorthy, 1955)

nora webster, colm toibinQuè us puc dir d’aquest autor, que encara no s’hagi dit? És un dels meus autors irlandesos preferits (afegiu-hi Roddy Doyle i Joseph O’Connor). Retrats íntims, descripcions acurades… és un gran escriptor que no us decebrà pas i que té una certa vinculació amb Catalunya, ja que va viure a Barcelona:

  • Nora Webster. Aquest llibre tracta sobre una dona que es queda vídua i vol prendre les regnes de la seva vida. En vam parlar aquí mateix, al blog: jo el vaig llegir en anglès, però el trobareu en català traduït per la Maria Rosich.
  • Brooklyn. D’aquest fins i tot se n’ha fet una pel·lícula que no està gens malament però que no té tota la màgia del llibre, que ens explica com una noia irlandesa emigra cap a Nova York. En català, traducció de Ferran Ràfols.
  • Homage to Barcelona. Aquest llibre el va escriure arran de la seva estada a la nostra ciutat. El tinc a la llista de pendents.

Sofi Oksanen (Jyväskylä, Finlàndia, 1977)

coloms-sofi-oksanenL’autora europea més exòtica, la reina de les històries complexes i riques en història dels seus països: és filla de mare estoniana i pare finlandès, i explica coses de tots dos països. Si no heu llegit mai res d’un autor bàltic, comenceu per ella. És un crack impresssionant amb poques traduccions al català i el castellà, però alguna cosa trobareu.

  • Purga. La història d’Estònia durant la segona meitat del segle XX, vista a través de dues dones: una de jove i una de gran. Aquest llibre va guanyar molts premis i se n’han fet representacions arreu del món. Fins i tot a casa nostra.
  • Quan els coloms van desaparèixer. Un veritable tour de force que ens presenta les ocupacions que va patir Estònia, ara pels nazis, ara pels russos, i tot el que això implica: espies, traicions familiars… És un llibre imperdible.
  • Norma. De moment, aquest només està en francès (es publica en anglès el setembre de 2017). La mare de la Norma és morta. Sembla un suïcidi, però la Norma no s’ho creu… què s’amaga darrere d’aquest accident? Què passa amb els cabells de la Norma?

Jaume Cabré (Barcelona, 1947)

veus del pamano, jaume cabréJaume Cabré és THE BOSS (el xxxx amo, vaja). Cap autor català viu està a la seva altura. Ha demostrar la seva qualitat i lucidesa en una llista llarga d’obres i, tot i que no totes m’han agradat igual, considero que té un nivell altíssim tant pel que fa a les trames que crea com a la manera en què ens les explica. Aquí teniu els meus favorits:

  • Les veus del Pamano. Angoixa, tristesa, èpica… tot el que volíeu saber de la postguerra, vist des d’un poblet dels Pirineus. Un poblet com hauria pogut ser el del meu pare. Ja ho deia na Mercè: quanta, quanta guerra…
  • Senyoria. Una història aparentment més senzilla i curta, però que exposa amb brillantesa la Barcelona del segle XVIII, després del desastre de l’11 de setembre. Un plaer passejar-se pels carrers de Ciutat Vella…
  • L’ombra de l’eunuc. L’acabo de llegir i és absolutament fantàstica: la combinació d’una saga familiar (amb secrets de família inclosos) i de fets de l’època franquista és d’una brillantor espatarrant. No podeu no llegir-lo.

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965)

victus, sánchez piñolNo m’he llegit la segona part de Victus (Vae Victus), però està clar que Sánchez Piñol és un dels millors autors en llengua catalana i que pot tenir un futur molt brillant. Personatge controvertit de vegades, és capaç de recrear escenes com si estiguessis veient una pel·lícula. Aquí teniu els seus llibres de més pes:

  • La pell freda. Encara ara recordo amb fàstic el tacte de la pell dels personatges que apareixen en aquest llibre i l’angoixa d’estar tancada en un far, amb les granototes aquestes picant per fora. S’ha traduït a molts idiomes, fins i tot al xinès tradicional (publicat a Taiwan).
  • Victus. Un dels pocs llibres que, quan comences, ja saps com acabarà (a hòsties, parlant en plata) i que, tot i així, no pots deixar caure de les mans. La força amb què descriu el bombardeig de Barcelona o la imatge vívida de la gent penjada als arbres era com tornar a llegir els llibres de text d’EGB. Un llibre per saber coses que no podem oblidar.
  • Vae Victus. Com deia més amunt, encara no me l’he llegit. És difícil que estigui a l’altura de Victus, ja que, per començar, aquest tenia el factor sorpresa a favor. De tota manera, l’habilitat de l’autor és garantia de qualitat, o sigui que caldrà confiar-hi…

Yiyun Li (Pequín, 1972)

noi d'or noia maragda, yiyun liMe’n vaig enamorar quan vaig llegir A thousand years of good prayers, i he continuat llegint obres seves. Yiyun Li, autora xinesa emigrada als Estats Units, escriu directament en anglès i és especialista en els relats breus, un estil molt cultivat a la Xina. Les seves novel·les també estan bé, però els falta aquesta “chispa” que tenen els relats. Trobareu tots els comentaris sobre els seus llibres i altres de literatura xinesa al meu blog especialitzat: Caràcter xinès.

Gerbrand Bakker (Wieringerwaar, Països Baixos, 1962)

gerbrand bakkerTanco la llista amb un autor atípic. Ha fet de jardiner, professor de patinatge… feines que no t’esperaries d’algú capaç d’escriure amb aquesta suavitat i tendresa. Les obres de Gerbrand Bakker giren entorn de fets tristos i, alhora, hi té una presència important la vida rural. La majoria els trobareu en català, traduïts per la Maria Rosich i publicats per Raig Verd, i tots els hem comentat en aquest blog:

  • A dalt tot està tranquil. Una història que parla de les relacions entre pare i fill i de com es poden enrarir amb el pas del temps: què passa quan el pare ja no es pot valer per si mateix?
  • Deu oques. Una dona se’n va viure al camp per estar sola i recompondre la seva vida. Però apareix un noi…
  • Les pereres fan la flor blanca. Possiblement el millor dels tres. Un drama familiar amb un nen que es queda cec com a protagonista. Pareu atenció al gos, també. Mireu si és impactant, que aquest llibre és lectura obligatòria en alguns instituts dels Països Baixos.

Eso es todo amigos!

Fins aquí les recomanacions per a aquest estiu. Ja veieu que no he donat prioritat a les novetats d’enguany, que segur que us arriben per altres bandes. Com deia al principi, aquest cop m’he centrat en alguns dels meus autors favorits, però si voleu una llista de llibres concrets que m’hagin agradat molt, només cal que busqueu a les categories de 4 i 5 estrelles en aquest bloc.

Prepareu-vos, perquè aquesta tardor tenim moooolta feina! Hi haurà novetats, és clar, passarem per la Setmana del Llibre en Català i també posarem en marxa una enquesta que té a veure amb aquest post. I, és clar, tindrem la fantàstica entrevista amb un traductor per celebrar el Dia Internacional de la Traducció. Aquest any: Ferran Ràfols!

Bon estiu a tothom!

Deures d’estiu 2017

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacionsDeixa un comentari

Fa temps que vaig publicar l’última entrada, però, com ja us vaig dir, he estat llegint tot de llibres de cara al concurs Marcela de Juan i no he tingut gaire temps per llegir altres coses…

Per aquest motiu, la llista d’enguany és totalment a l’aventura: els llibres que hi incloc no els he llegit, però m’agradaria fer-ho ben aviat. Ja veureu que hi ha una mica de tot:

dear-friend-yiyun-liCom podeu veure, la llista està dominada per dones, cosa poc habitual. Per a més inri, encapçala la llista una de les meves autores favorites, la Yiyun Li. En aquest cas, no trobareu una novel·la, ni relats curts, sinó una mena d’autobiografia d’aquesta autora on ens ofereix reflexions sobre la seva vida. Val la pena provar-ho.

Un altre candidat a quadern d’estiu és The leavers, un llibre força diferent del que solem trobar en aquest blog. Aquí es tracta d’un nen que perd la mare (literalment, la perd: se’n va un dia a treballar i no torna) i és adoptat per gent no xinesa. Veurem què passa quan ha de marxar del Brooklyn on viu i com s’adapta a la nova situació.

El tercer, de Lijia Zhang, fa temps que el veig recomanat per usuaris a Twitter i en algun altre blog. El tema és més habitual: una noia volta pels carrers de Shenzhen i ha de triar entre clients… Es veu que la història es basa en l’àvia de l’autora, que va ser venuda a un burdell de joveneta.

Canviant totalment d’estil, sembla que el llibre de Jade Chang pot ser divertit: una família s’arruina i se n’ha d’anar de la casa que tenen a Bel Air. Agafen l’única cosa que els queda, el cotxe, i se’n van cap a l’estat de Nova York (l’estat, no la ciutat) per quedar-se a casa de la filla gran. Com podeu veure, una mena de road movie.

the-boat-rockerTanquen la llista dos autors dels quals ja hem parlat en aquest blog i n’hem llegit coses: Ha Jin i Su Tong. El llibre de Ha Jin promet i ja fa temps que el tinc pendent de lectura: un periodista expatriat ha d’investigar i escriure sobre la seva ex-dona, cosa que el pot posar en contra de gent d’una certa influència. Pel que fa al llibre de Su Tong, l’escenari és la Xina rural del sud, i utilitza tres personatges adolescents per oferir-nos una història sobre les relacions humanes, els records…

Si cap d’aquests llibres no us convenç, no patiu: aquesta tardor parlarem d’algun altre llibre que val molt la pena, i també continuarem valorant les funcions que ens ofereix l’app de Pleco, tindrem la tradicional entrevista del Dia del Traductor… Tenim feina, molta feina!
Bon estiu!

5 llibres per al dia de Reis

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacionsDeixa un comentari

tres-cuerpos-liu-cixinArribem justos, sí, però segur que algú de vosaltres encara no té el regal de Reis a punt i la nostra llista li farà servei. O, ves a saber, potser us vindrà de gust regalar-vos algun d’aquests llibres per desempatxar-vos de tanta festa.

Comencem per quatre històries de les quals podem parlar amb coneixement de causa: les hem llegit tots quatre i ens han agradat molt.

Com podeu veure, són pocs però hi ha de tot. Tenim El problema de los tres cuerpos, una novel·la de ciència ficció que s’ha venut com els xurros a la Xina i en altres països. També tenim Profiler, el primer thriller de la trilogia que ha escrit en Lei Mi, i clarament el millor llibre dels tres. A continuació tenim un clàssic contemporani, en Yan Lianke, que ens transporta al seu univers particular: un poble enmig de les muntanyes on podem veure com el progrés imparable i accelerat de la societat xinesa afecta les comunitats rurals. I tanquem la llista amb un altre clàssic, un dels millors autors xinesos del segle XX: Lao She. Per a mi, tot el que escriu és bo, i és capaç de retratar mil realitats diferents.
Però no ens aturarem aquí. Com en altres ocasions, volem dedicar un apartat als lectors més aventurers, als qui es refien del nostre instint i trien llibres que encara no hem llegit. Mireu què tenim a la llista d’espera:red-dust-murong

El llibre de Murong ens arriba per correu la setmana que ve, i també el podeu trobar en francès. Pel que fa a Ha Jin, és un autor de solvència contrastada que ja hem llegit abans, mentre que Chutzpah! ens ofereix un recull de relats d’autors més o menys novells de la Xina, o sigui que és una bona manera de veure què s’hi està escrivint.

Per tancar l’entrada d’avui, us direm que estem pendents de la publicació de Dear Friend, from my Life I Write to You in Your Life, de Yiyun Li, que sembla que sortirà a finals de febrer, i Une famille explosive, de Yan Ge, que sortirà abans, aquest mes de gener. Si voleu llegir un tastet en anglès d’aquesta última, podeu provar aquesta mostra de traducció de la Nickie Harman que trobareu al club de lectura de la Universitat de Leeds, una iniciativa fantàstica que m’agradaria poder seguir més de prop.

Agafeu aire, que ja veieu que l’any comença amb força!

Recomanacions per als Reis 2017

On Per sifuroIn Llibres, recomanacionsDeixa un comentari

Ja hem dinat amb l’àvia, amb la tieta, el cunyat (oh-oh), els veïns o tots sols, tranquils, a casa. Hem menjat galets, pilota, torrons i hem begut una bona copa de cava. Tips i, suposo, contents. Hem sobreviscut un any més la voràgine nadalenca que a moltes cases comença el 24 a la nit i acaba el 26 al migdia, amb Pare Noel, Tió, amics invisibles i múltiple parafernàlia.

Ara ve la feina de debò: agenciar-nos uns bons llibres per Reis, ja siguin per a nosaltres o per regalar. I segur que ja teniu alguna idea: les llibreries, les editorials i les publicacions en línia ja han fet una bona llista de recomanacions, moltes de les quals són novetats. O sigui que nosaltres anirem a extrems: obres que ja fa un cert temps que circulen però que no us podeu deixar perdre i obres que encara no s’han publicat aquí.

Començarem la llista amb un parell d’obres de casa nostra que, tot i que són molt diferents, no us podeu deixar escapar. Farem una repassada per l’Europa més freda amb parada llarga a les illes britàniques per arribar a la vora de la Mediterrània. I ho rematarem amb un important apartat negre. Negre de novel·la policíaca i negre absolut, del que ens trobem quan llegim autors negres que parlen sobre la vida dels negres i de les perspectives, en alguns casos, ben negres. Veureu que n’hi ha per a tots els gustos i en català, castellà i anglès. I la majoria els hem comentat en aquest bloc.

Som-hi, doncs:

  • La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. Molts ja la deveu haver llegit, però si no ho heu fet, ara és el moment. La gran dama de les lletres catalanes retrata el barri de Gràcia des del cap de la Colometa.
  • EL-SILENCI-DEL-FAREl silenci del far, d’Albert Juvany. De la gran dama passem a un autor novell que aconsegueix fer un relat convincent, en català, d’una història que passa en un entorn molt fred: Islàndia. Llegiu-lo amb el Google Maps al costat si voleu conèixer el país.
  • Espejismo 38, de Kjell Westö. Seguim pels països més freds. Ara passem per Finlàndia, que a part de ser casa del Pare Noel té una literatura poc coneguda a casa nostra que val molt la pena descobrir. Fantàstica edició de Nórdica Libros.
  • Escarabats, de Jo Nesbø. Aquest autor és d’un país fred, però també ens explica històries d’un gènere negre. Escarabats no és l’últim llibre de la sèrie de Harry Hole, però sí que és el més lluminós, ple del sol de Tailàndia.
  • L’ombra de la sirena, de Camilla Läckberg. I aquí arriba la competència d’en Nesbø, l’altra gran autora del gènere negre escandinau. El fons és el mateix: assassinats que cal resoldre, però Läckberg tracta l’argument d’una manera molt diferent, ficant-se dins de casa dels altres i burxant en les relacions humanes. En parlarem aviat aquí al blog.
  • Les-pereres-fan-flor-blancaLes pereres fan la flor blanca, de Gerbrand Bakker. Un relat trist, íntim, intens i curt, d’un autor que m’enamora cada cop que el llegeixo i que té la millor portada de l’editorial Raig Verd i, potser, del món editorial català. Una petita joia que podeu regalar sabent que agradarà.
  • El llibre dels Baltimore, de Joël Dicker. Un autor suís i jove a qui agrada situar les seves històries fora del seu país natal. Aquesta novel·la, tot i que no hi està vinculada, és una continuació de les aventures del protagonista de La veritat sobre el cas Harry Quebert, un altre hit que no us podeu perdre.
  • Elizabeth is missing, d’Emma Healey. Us en vaig parlar a l’estiu i us en torno a parlar ara: aquesta és una història íntima amb dosis d’humor i misteri. Un gran llibre que enceta la secció dedicada a autors de les illes britàniques, que sempre fan aportacions literàries memorables.
  • Star of the Sea, de Joseph O’Connor. Un autor irlandès capaç de parlar de la conducta dels homes irlandesos (The Irish Male at Home and Abroad) amb tota la sorna i, també, d’escriure aquest relat intens i dur sobre la gran fam d’Irlanda del segle XIX que va provocar una immigració en massa. Després de vacances publicarem l’entrada corresponent: ja us aviso que li donem 5 estrelles.
  • Shakespeare, versions a peu d’obra, de Joan Sellent. El mestre escriptor traduït pel mestre traductor. Sellent és, sense cap mena de dubte, el millor traductor teatral que tenim a casa nostra, i ara podem gaudir de totes les obres de Shakespeare que ha traduït en un únic volum que ha publicat Núvol. És un honor que Sellent sigui professor a la facultat on em vaig formar.54-wuming
  • 54, de Wu Ming. Si deixem les terres d’Albió i baixem fins a Itàlia trobem un col·lectiu, els Wu Ming, que ens ofereixen un llibre fresc, original i ple d’història: segur que aprendreu coses sobre la postguerra (de la Segona Guerra Mundial) a Itàlia. Si podeu llegir en italià, també el trobareu de manera gratuïta al web d’aquest col·lectiu, on trobareu també traduccions a altres idiomes.
  • El cementiri dels reis menors, de Zoran Malkoč. Si seguim cap a l’est, passant pels Balcans, trobarem aquesta petita meravella publicada fa uns mesos que ens parla de les conseqüències dels conflictes a l’ex-Iugoslàvia a partir d’una sèrie de relats curts entrellaçats.
  • Ànima, de Wajdi Mouawad. Rematem el repàs a la Mediterrània amb un tros de llibre que, tot i que es va publicar ja fa temps, sempre fa de bon regalar i llegir. Si encara no us l’heu llegit, regaleu-vos-el per Reis. Si heu de fer un regal a algú a qui li agradin les emocions fortes, regaleu-l’hi també. Hi ha un abans i un després de llegir-lo.
  • Swing Time, de Zadie Smith. Amb la meva estimada Zadie comencem la part més negra (literalment) de la llista. En aquest llibre gaudireu de la Zadie Smith en estat pur, la que ens regala històries quotidianes, emotives i fortes al mateix temps. En vam parlar fa poc, i crec que val molt la pena. De moment, només en anglès.
  • sellout_beattyThe Sellout, de Paul Beatty. Passem a l’altra banda de l’Atlàntic i comencem la part aventurera de la llista: aquest llibre el tinc a mitges, i no us puc garantir èxit total. O sí que puc: és el guanyador del Man Booker Prize d’aquest any. I aquest premi sol encertar-la de ple. Sí que us puc dir que és una història que, de moment, està plena de ràbia continguda i que és un repte per als angloparlants no nadius i els desconeixedors de la cultura afro-americana, ja que està ple de referències culturals molt allunyades de nosaltres. És un llibre aspre de llegir, però al mateix temps és molt gratificant i està ple de veritats sobre la vida dels negres als Estats Units.
  • underground_whiteheadThe Underground Railroad, de Colson Whitehead. Amb aquest llibre tanquem la llista, i també el bloc “aventurer” de llibres no llegits. De fet, sembla que faci parella amb el llibre anterior, que també esmenta el concepte “underground railroad”, una xarxa de cases i itineraris segurs per als esclaus que fugien dels estats del sud buscant la llibertat al nord. Guanyador del National Book Award atorgat aquest novembre, sembla que aquest llibre està cridat a fer història i és el següent a la meva llista de lectura.

No em queda res més per dir sobre llibres, però no volia acomiadar el 2016 sense recordar algú que ens ha deixat mentre escrivia aquesta entrada, tancant un any que ha estat molt negatiu per al món de la música, sobretot des del punt de vista dels qui ja tenim una edat…

Ens veiem l’any que ve.