Franzen i la puresa

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres3 comentaris

Franzen_puresaHem rentat la cara al bloc. Ara és encara més blanc, amb la lletra una mica més grossa, i amb una foto preciosa que, tot i que no és d’una illa deserta, dóna una imatge de pau i tranquil·litat que em va convèncer.

I encetem aquesta nova etapa amb Purity/Puresa, de Jonathan Franzen, que comença amb una de les converses telefòniques de ritme frenètic que em van fer fan d’aquest autor a The Corrections. Conversa entre mare i filla, és clar. Sempre hi ha una mare. Sempre és una histèrica, o un “bitxo raro” o alguna cosa pitjor. He arribat a la conclusió que Franzen té algun problema amb la figura de “la mare”.

I, fins aquí, el llibre que jo m’esperava. Puresa no és The Corrections i, afortunadament, tampoc és Freedom ni Strong Motion (molt fluixes, aquestes dues). Puresa és un senyor llibre que no s’està de res, amb set blocs que toquen temes i personatges diferents. Hi ha moments que, com deia més amunt, reprodueixen relacions entre mares i fills que recorden a les de The Corrections (és nota gaire, que em va entusiasmar?), mentre que altres són més sòbries, més ordenades, com ara la segona part, “The Republic of Bad Taste”, en què l’autor ens retrata, sense pietat, la difunta Alemanya de l’Est, amb una atenció especial a la caiguda del mur de Berlín. Altres capítols se centren més en la vida dels personatges, però tot i així Franzen troba temps per parlar dels Wikileaks, els personatges estranys que genera la fama i la contraposició entre el periodisme tradicional i els periodistes “no-professionals” que amollen la informació a Internet.

S’ha escrit molt sobre aquest llibre. Tant en Jordi Nopca com en Pere Antoni Pons ens n’han parlat al diari Ara. Estic d’acord amb el que diuen, i us recomano que us els llegiu perquè ho claven. Ara bé, jo voldria afegir-hi un tema que ja he comentat més amunt: les mares. Aquest llibre està ple de mares que, d’una manera o altra, marquen els seus fills. L’Anabel és la número 1 (com diu en Nopca, “és una torturadora psicològica de primer nivell”) i arriba a posar-nos nerviosos amb les seves manies i paranoies (jo l’hauria escanyat, en algun moment). Però no ens podem oblidar de l’estricta Clelia (mare d’en Tom), ni de la seva mare opressora, ni de la mare de l’Andreas Wolf, que té una relació d’amor-odi amb el seu fill. Totes apareixen amb força i ocupen una bona part del llibre.

Jo me llegit el llibre en anglès, però també s’ha publicat en català i en castellà. La traducció al català és de Ferran Ràfols, un professional de solvència contrastada que ja he llegit en altres traduccions, i la trobareu a Empúries Narrativa. No us espereu a Sant Jordi. Compreu-lo JA.

 

Reticència a l’integrisme?

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres2 comentaris

integrista_reticent_hamidM’he llegit L’integrista reticent, de Mohsin Hamid, traduït per Carles Miró i publicat per Edicions del Periscopi. Jo m’havia llegit Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent i m’esperava una cosa similar. Però no. Com fer-se ric abunda en llum i colors, i el protagonista és un espavilat que ens fa somriure fins i tot en situacions patètiques.

L’integrista reticent, en canvi, és una història trista, fosca, que ens parla d’algú que havia aconseguit integrar-se en una altra cultura i aconseguir l’èxit professional més esclatant i que, poc a poc, abandona tot aquest món per replegar-se en el seu entorn d’origen, a Lahore, on poc li servirà tot el que ha après a Harvard.

Parlem del món de les finances i les aparences. De viatges en primera classe i de targetes d’empresa. Però parlem també del trencament que es pot produir arran d’un fet que aparentment té poca relació amb nosaltres però que ens acaba afectant.

L’atemptat de l’11S. Qui no n’ha vist les imatges? Qui no va pensar que era una pel·lícula? El coloso en llamas? Qui no va sorprendre’s que una cosa així fos possible? La precisió, la planificació, la sang freda… I el nostre protagonista, davant del drama humà, sent alguna cosa més: una espècie de sentiment de justícia divina, de compensació per totes les accions que els Estats Units duen a terme arreu del món en defensa de l’ordre establert.

A partir d’aquí, en Changez canvia i comença el replegament que comentàvem més amunt. Un temps després ens el trobem a Lahore, parlant tranquil·lament amb un desconegut i explicant-li tota la seva història. I aquest és, precisament, el seu error. Un error que, per a mi, és clau per fer que la història s’enlairi a pocs minuts del final i aconsegueixi fer-nos acabar la lectura amb un petit sotrac.

Repassem el 2015!

On Per sifuroIn Llibres2 comentaris

Igual que l’any passat, WordPress posa a la nostra disposició una infografia sobre les estadístiques del nostre bloc. Veureu que aquest any el bloc ha crescut força, tant en entrades com en visites (2.700, 900 més que l’any passat).

Aquest creixement és gràcies a vosaltres, que ens visiteu, feu comentaris, compartiu la informació amb amics i col·legues o la compartiu al Twitter. Així, doncs, volem donar-vos les GRÀCIES més sinceres pel vostre interès. Esperem retrobar-vos l’any vinent amb més continguts, més visites i més comentaris. Ens agrada saber què penseu.

Així, doncs, us desitgem una bona entrada d’any mentre preparem una bona neteja de cara al bloc i posem en marxa alguna campanya que esperem que us agradi molt.

En poques paraules, el nostre bloc ha fet això:

A San Francisco cable car holds 60 people. This blog was viewed about 2,700 times in 2015. If it were a cable car, it would take about 45 trips to carry that many people.

Si voleu saber quina ha estat l’entrada més visitada, quines editorials apareixen més o moltes altres coses, feu clic aquí i veureu l’informe complet.

Idees per als Reis 2016

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacions4 comentaris

S’acosten els Reis. Ja deuen ser a mig camí de l’establia, i potser alguns esteu buscant desesperadament regals per a la vostra llista de Reis… o per a la dels altres. Us podem ajudar amb unes quantes propostes.
Normalment aquesta mena d’entrades serveixen per fer una llista del millor que hem llegit durant l’any. De tota manera, com en ocasions anteriors, a part de recomanar-vos llibres llegits, us vull donar pistes sobre llibres que em vull demanar per a mi i que fan bona pinta.
Comencem, doncs, pels que ja m’he llegit i que us puc recomanar amb total confiança:

Us recomano moltíssim el primer, de Lu Xun. Sincerament, després de tants anys de sentir-ne a parlar, m’he adonat que he estat badant i que és un llibre que s’ha de llegir. I la traducció d’en Carles Prado, magistral, acaba d’embolicar aquest bombonet que publica Edicions de 1984. Young Babylon és un llibre divertit i sense pretensions que ens acosta a la vida real en una gran fàbrica xinesa. Els dos següents són no-ficció i estan molt bé. La tesis que me llevó a China és una obra àgil que ens fa reflexionar sobre les nostres vivències a la Xina (o que ens en dóna informació concreta i pràctica, si estem pensant d’anar-hi). El manual de mitologia de García-Noblejas és immens, en tots els sentits, i és un plaer de llegir-lo. I també he recuperat un llibre de Yu Hua que em va agradar molt i que és dels pocs que s’ha traduït al català. Finalment, Correndo attraverso Pechino ens mostra la picaresca xinesa en estat pur. També el trobareu en anglès, amb el nom de Running through Beijing, traduït per Eric Abrahamsen.
Pel que fa als llibres que tinc en llista d’espera, aquí en teniu uns quants:

Tinc moltes ganes de començar el de Yan Lianke, ja que és un autor molt solvent que poques vegades patina. I també tinc curiositat per Snow and Shadow, ja que fa temps que sento parlar de la Dorothy Tse. L’any que està a punt de començar també ens portarà la publicació de The train that came to its end, de Wang Zhezhu (encara no hi ha data) i, segurament, la traducció al castellà de The Three-Body Problem, de Liu Cixin, que està fent Javier Altayó. Estarem al cas de tot plegat!
Mentrestant, aprofito per desitjar una bona entrada d’any a tothom. Teniu algun altre candidat en espera? Esperem els vostres comentaris!
 

Jingle bells, jingle bells!

On Per sifuroIn Llibres2 comentaris

Sí, és molt divertit anar en trineu i fer sonar les campanes, però aquí no en gastem gaires, de trineus, o sigui que optarem per una altra via: triar un bon llibre per demanar als Reis o per regalar.

Aquest any, us els presentem en dues categories: llibres que us remouran i llibres que us faran passar una bona estona. Tots els enllaços menys dos us portaran a les ressenyes que n’hem fet en aquest bloc. Som-hi.

Primera categoria: llibres intensos, que us remouran per dins i us faran entrar dins de la història.

Segona categoria: llibres no tan intensos, però que igualment us enganxaran i us explicaran una bona història.

Si aneu seguint aquest bloc i el compte de Twitter que hi està associat (@silvia_bcn) no us pot sorprendre gaire que, pam!, el primer de la llista sigui en Gerbrand Bakker, publicat per Raig Verd. Sospitós habitual número 2. És un autor especial, amb una veu tendra i recollida, que no quadra gaire amb la imatge que dóna (el vam poder veure en directe a la Setmana del Llibre en Català). Per a mi, és un dels millors autors europeus del moment (en parlarem més endavant, d’això). El segon de la llista, Els desposseïts, és un llibre que us deixarà encongits i amb molt de fred, però que cal que us llegiu en aquesta edició tan acurada d’Edicions del Periscopi. Aquests dos llibres són els més intensos de la llista, amb diferència.

Dins la mateixa categoria, però un pèl menys angoixants, tenim dos llibres que han estat presents al Man Booker Prize d’enguany. D’una banda, A brief history of seven killings, de Marlon James, que ha estat el guanyador i que us transportarà a Jamaica amb tots els colors. Per altra banda, The fishermen és una novel·la preciosa, finalista del mateix premi, amb una edició fantàstica de tapa dura. Les històries amb nens tenen un poder especial, i aquesta el té.

En la segona categoria hi tenim La veritat sobre el cas Harry Quebert, un llibre que La Campana ha publicat en català i que, pel que m’han dit, té una traducció molt bona. És una història molt entretinguda i molt ben plantejada que us pot enganxar molt. El representant de la literatura escrita a casa nostra és en Jordi Nopca, amb un llibre publicat per L’Altra Editorial que va guanyar el Premi Documenta de l’any passat i que és molt atractiu. Tampoc us hauríeu de perdre Diari d’un boig, de Lu Xun, un escriptor que és considerat el pare de la literatura xinesa moderna. L’enllaç us portarà a Caràcter xinès, el bloc que dedico exclusivament a la literatura xinesa.

Evidentment, no podíem acabar el missatge sense citar el nostre sospitós habitual número 1, en Jo Nesbø (els més ràpids ja heu vist que en Bakker, tot i ser el primer de la llista, és el número 2), que és qui tanca la llista amb les dues darreres novel·les de la sèrie d’en Harry Hole. Me les he llegides totes dues i trobo que formen un pack que va molt bé junt. Inexplicablement, no vaig fer la ressenya de L’espectre (per això l’enllaç no és d’aquest bloc), però sí que vaig fer el de Policia, que, si no m’equivoco, encara no ha sortit en català (de moment, el podeu trobar en francès i en anglès).

Hi ha algun llibre que hagueu llegit i que ens volgueu recomanar? No us talleu i feu servir el camp per a comentaris per donar-nos idees!