Categoria: Llibres

Yu Hua: capacitat camaleònica

On Per sifuroIn Caràcter xinès, Llibres7 comentaris

Els qui ja em coneixeu potser us preguntàveu “Com és que encara no ha posat Yu Hua com a autor del mes?”. Bé, tot té una explicació, i està clar que havia de començar pels “monstres” més grans del panteó xinès com Lu Xun, Ba Jin o Eileen Chang abans d’entrar amb els pesos pesants contemporanis, que, segons la meva humil opinió, són Yan Lianke i Yu Hua. I, entre aquests dos, era lògic que primer passés Yan, guanyador (indirecte) del Premi de Traducció Marcela de Juan de qui, a més, s’havia publicat llibre en català i en castellà amb poques setmanes de distància.

Ataquem, ara, l’autor més polifacètic i camaleònic dels autors del mes (almenys, fins ara).

Vida i miracles de Yu Hua

Yu Hua va néixer a Hangzhou el 1960. Com altres autors d’aquesta generació (entre els quals, Yan Lianke), la seva educació es va veure condicionada pel context polític de l’època: la Revolució Cultural no va permetre que rebessin una formació acadèmica ordenada i va que fer haguessin de recórrer a mètodes alternatius per iniciar la seva carrera com a escriptors. En el cas de Yu Hua, per exemple, va fer estudis de dentista (sembla que d’una durada d’un any) i després d’exercir com a tal va decidir dedicar-se a una altra cosa. Per a sort nostra.

Si tornem enrere, direm que és fill de pare i mare metges i que vivia en un entorn que el va ajudar a familiaritzar-se amb la violència i la mort. Sumeu-hi que va viure la Revolució Cultural en tot el seu “esplendor” i tindreu com a resultat un autor que, a les seves obres, reflecteix el caos, la misèria i tot de coses que el van marcar profundament, com ara les detencions que es produïen i que podien acabar amb la mort de l’afectat. Per no repetir-me sobre aquest tema, us reenvio a una entrada que vaig dedicar a la xerrada de Yu Hua al CCCB a la qual vaig assistir fa ja uns quants anys, on va parlar de la seva vida, de com les circumstàncies havien afectat la seva obra i de la censura.

L’autor i la seva obra: diversitat al poder

Si fem un breu repàs a l’obra de Yu Hua centrant-nos en les seves obres, veurem que és capaç de reproduir situacions molt diferents amb una solvència contrastada: vida rural, temps maoistes, capitalisme dels anys 80… tot se li dona bé! Això el diferencia d’altres autors que tenen un to més uniforme o que es dediquen a entorns més concrets, i també se’l qualifica, almenys en els primers temps, com a autor tirant a experimental. Així, podem fer una ullada ràpida a les seves obres principals, que trobareu comentades en aquest mateix blog:

A Gritos en la llovizna trobem la visió de la política de Mao i tot l’entorn de l’època a través dels ulls d’un nen que no vol ningú. És la seva primera novel·la i hem d’entendre que la visió que ens ofereix és, almenys en part, la seva. Pel que fa a ¡Vivir!, viatjarem a la Xina rural per repassar l’evolució de la Xina sota el govern de Mao, des de la guerra amb el Japó fins cap als anys 80. És un dels meus preferits.

Passem a la segona part del tema, amb novel·les que ens acosten a temes més actuals i, potser, a maneres més experimentals d’explicar-los. Crónica de un vendedor de sangre fa referència al tràfic amb la venda de sang que s’ha fet durant molt de temps a la Xina, fet que també hem vist més recentment en altres llibres com El somni del poble Ding (El sueño de la aldea Ding). Seguim amb Brothers, segurament la seva obra més destripada i rocambolesca, on veurem la vida de dos germanastres ben diferents des dels temps de Mao fins a la Xina capitalista. Amb episodis que ratllen l’absurd i crítica sagnant del sistema, és l’altra de les meves favorites. Tanco aquest repàs amb The Seventh Day, una història estranya en què el narrador és un mort que ens explica què veu els set dies després de la mort. Repassa tot de temes actuals, com ara la contaminació galopant a la Xina.

gritos en la llovizna

També té no ficció, com és el cas de China in Ten Words (La China en diez palabras), en què, tal com diu el títol, escriu deu peces que ens expliquen com és la Xina basant-se en deu paraules o conetes, com ara: Lu Xun o escriure.

El tenim, en català?

Desgraciadament, en català només tenim un recull de relats que es diu El passat i els càstigs. La traducció és de Carla Benet i la publicació és de Les Males Herbes. Es tracta d’una sèrie de narracions tirant a bèsties i descarnades que arriben directes a l’estómac i que val molt la pena llegir. Tant de bo més endavant se’n publiquin més coses!

Com sempre, en castellà hi ha més publicació. De fet, podreu trobar gairebé tota la seva obra en aquesta llengua. Si podeu llegir en francès, en italià o en anglès, segur que hi trobareu la resta!

Idees per als Reis 2022

On Per sifuroIn LlibresDeixa un comentari

Hi ha llistes de recomanacions, llistes dels millors llibres de l’any, llistes de… sí, hi ha moltes llistes i molt bones. Per això aquest any he decidit centrar-me en els dos àmbits que més m’agraden i que, potser, queden una mica al marge: la literatura xinesa i la italiana. Veureu que en el cas de la literatura xinesa us faig una llista de llibres “essencials” que hauríeu de llegir si no heu entrat mai en aquest món. En el cas de la literatura italiana, tiro decididament cap al sud: Sicília és una illa plena a vessar de bones històries!

Gialli i sol: literatura mediterrània en estat pur

Comencem pels italians. Ja fa un temps que vaig llegint cosetes, i pel que veig el que millor m’entra són els gialli (literalment, groc; novel·les policíaques amb un toc coral) i els sicilians. I, per postres, en Camilleri, de qui bàsicament he llegit policíaca i que és sicilià. No em direu que no és una jugada rodona!!! Hahaha!

Pel que fa als gialli (grocs), doncs, us recomano l’obra d’Andrea Camilleri i la d’Antonio Manzini. En el primer cas, teniu tota la sèrie d’en Salvo Montalbano, el comissari sicilià que ens acosta a Sicília, la seva idiosincràsia, la seva llengua i la seva gastronomia. En el segon, teniu la sèrie de Rocco Schiavone, viceqüestor romà que han “desterrat” a la Vall d’Aosta com a càstig i que tot el dia renega. En tots dos casos, començaria per la primera novel·la de la sèrie i és important que pareu atenció a la resta del repartiment, ja que hi ha personatges absolutament meravellosos i entranyables com en Catarella. Feu una ullada a aquesta entrada sobre Montalbano on us ho explico tot!

Però sí, ja sé que voleu una llista, o sigui que aquí la teniu (primer la versió catalana i després la italiana):

Apunt curiós sobre el Wu Ming: podeu comprar els llibres o bé descarregar-los gratuïtament de la seva web, on trobareu les versions originals i, també, algunes de traduïdes (també agraeixen donatius!).

Per acompanyar la vostra lectura us he preparat una llista de música italiana que té una mica de tot: des dels Ex-Otago (Gènova) fins a Franco Battiato (Sicília), passant per intèrprets toscans com Francesco Gabbani, de l’Emilia Romagna (Cesare Cremonini) o d’Aosta (Diodato). Ah, i també personatges una mica “fuori” com Blanco (Llombardia) o Achille Lauro (Roma).

Literatura xinesa: un bon fons d’armari!

Sí, és veritat: en català no hi ha gaires llibres traduïts del xinès. En castellà n’hi ha més, però tenint en compte la grandària del mercat tampoc diria que tinguin un gran nombre de traduccions. Si podeu llegir en francès, en canvi, podreu entrar al paradís per la porta gran: a França es tradueix molt i de tot arreu!

En aquest cas, però, ens cenyirem a les traduccions al català que, de fet, fan una cobertura mínimament digna d’alguns dels autors xinesos més coneguts arreu. Alguns ja han desfilat per secció de Caràcter xinès, on cada mes triem un autor per seguir i fer conèixer. Altres hi arribaran ben aviat.

En tot cas, aquí teniu propostes que poden agradar a uns o altres en funció dels gustos i que, com els bàsics de roba, no poden faltar enlloc:

He començat pels més consolidats: Lu Xun i Ba Jin. Trobareu informació més a fons sobre tots dos a l’enllaç del nom. En resum, són autors molt importants perquè són testimonis dels temps de canvi que s’inicien amb la caiguda de l’última dinastia, la dinastia Qing (pronunciat Ching) i de les turbulències que van seguir. De fet, Lu Xun és considerat el pare de la literatura moderna xinesa.

A continuació teniu Yu Hua i Yan Lianke, que per a mi són els dos millors autors xinesos en actiu. De fet, Yan Lianke de tant en tant sona com a candidat al Nobel de literatura, i crec que se’l mereix per la capacitat que té per explicar històries i fer crítica social sense caure en un estil pamfletari. Yu Hua també està a l’altura i tracta temes d’actualitat. Cal dir que en castellà hi ha traduïdes força coses de tots dos, però en català només tenim els dos que us cito aquí, tots dos amb intervenció de l’editorial Males Herbes, ja sigui en solitari o en el projecte Les Altres Herbes. A la foto de grup veureu que el llibre de Yan Lianke està en castellà, que és el que tinc ara mateix i que em permet fer menció especial a Automàtica Editorial i al seu compromís amb la traducció de qualitat d’aquest autor.

Fins aquí arriba el bloc dedicat a la Xina continental. Passo ara a Taiwan, on tenim la Sanmao i la Li Ang. Jo no soc gaire fan de la Sanmao, però és un personatge interessant que cal tenir en compte perquè és tot un mite a Taiwan. Com diu el títol del llibre, es tracta d’un diari sobre el seu dia a dia en l’època en què va viure al Sàhara Occidental amb el seu marit, un espanyol. Té més llibres de diaris, però us poso aquest perquè és el primer i, per al meu gust, el més curiós. Pel que fa a Li Ang, el seu llibre Matar el marit ens arriba un cop més gràcies a Les Males Herbes. En aquesta ocasió es tracta d’una història molt dura basada en un cas real de violència masclista (o domèstica o com en vulgueu dir) amb l’agreujant de la poca empatia social. Només apte per a estómacs que no s’alterin.

I tanco amb dues autores que, tot i que varen néixer a la Xina, van marxar-ne per motius diversos. Una és la mítica Eileen Chang, adorada per molts (jo no, sorry but not sorry) i imprescindible en tota selecció de literatura xinesa. Per altra banda, last but not least, tenim Yiyun Li, una autora que va marxar als Estats Units i escriu en anglès. El que us recomano és un recull de relats molt bonic que us deixarà molt bon gust de boca!

Música per acompanyar tot això? Aquí la teniu! Comença forta, amb els Heibao, un grup de rock que sonava molt quan jo estudiava a Pequín. Tot seguit teniu grans clàssics del rock xinès com Tang Dinasty i Cui Jian. Després, la cosa es calma i va variant, ja que hi ha pop, alternatiu, xinesos continentals, taiwanesos, cantants de Hong Kong… varietat!

Bé, això és tot. Espero que comenceu molt bé l’any i, si us decidiu a regalar o fer-vos regalar algun d’aquests llibres, feu-m’ho saber!!

L’extern, d’Ada Hoffmann: ciència-ficció en català

On Per sifuroIn 3 estrelles, LlibresDeixa un comentari

Segur que no heu vist gaires ressenyes de ciència-ficció en aquest blog: no és el meu espai natural. Soc cap-quadrat de mena, i quan llegeixo llibres d’aquest gènere el cap m’explota una mica i no acabo d’entrar en la història. Contra tot pronòstic, l’experiència de llegir L’extern no ha estat el desastre que hauria pogut ser, i això no és poca cosa.

Per què et vas ficar en aquest jardí?

Pregunta directa, resposta directa: el panorama editorial català està ple de petites editorials i fa xup-xup. Si entreu a les xarxes, especialment en entorns on la gent comenta llibres, veureu que es publica molt i es llegeix molt. Un exemple clar és Instagram, on vaig entrar de ple fa un parell d’anys i hi ha tot de gent que em descobreix coses noves, editorials que no sabia ni que existien, llibres que no se m’hauria acudit mai de llegir…

Una de les editorials més joves del sector és Editorial Chronos, i el seu perfil em va cridar l’atenció perquè té un objectiu molt concret: difondre la ciència-ficció i la fantasia en català. Com deia més amunt, aquests gèneres literaris s’escapen una mica de la meva zona de comfort, però vaig pensar que si volia conèixer aquest projecte l’única manera era llegir-me’n un llibre. A la Setmana del Llibre en Català vaig tenir l’oportunitat de parlar amb els editors, en Gonzalo i en Toni, i vaig acabar triant L’extern, d’Ada Hoffmann, perquè, entre altres coses, l’havia traduït l’Anna Llisterri, que tradueix magníficament: el primer llibre que vaig ressenyar en aquest blog és seu (sense comptar la secció de xinès, que ve d’un blog més antic), i també li vaig fer una entrevista amb motiu del Dia del Traductor. Així, doncs, la traductora va ser determinant per a la tria.

Sí, val, però… parla’ns del llibre!

Me n’he anat del tema, sí. Tornem-hi.

La història ens porta a l’estació on hi ha instal·lat un reactor creat per la doctora Talirr i la Yasira Shien. És un gran projecte que permetrà que els humans deixem de necessitar la tecnologia dels déus per fer segons què. El que passa, però, és que hi ha un accident (o no accident? ho haureu de descobrir vosaltres) que destrueix aquest invent. A partir d’aquí, caldrà veure per què ha passat això i, més concretament, què ha passat i qui ho ha provocat. Apareix aquí l’Extern, una força aliena als déus que la Yasira intentarà saber com funciona i com la pot contrarrestar.

No serà un camí fàcil, i de fet pot ser que acabeu amb més preguntes de les que teníeu al principi, però suposo que aquest és l’objectiu, sobretot tenint en compte que aquest és el primer volum d’una trilogia. A través del periple de la Yasira coneixerem com funciona la galàxia, qui o què són els déus i com funcionen, i també ens anirem introduint en les diverses tecnologies de l’època. Més enllà d’això, la nostra protagonista s’haurà de plantejar a qui ha de creure i quins motius té cadascú per actuar d’una manera o altra. De fet, ens traspassarà aquest dubte a nosaltres: hem de creure a ulls clucs tot el que ens diu la societat?

Com deia al principi, jo no soc gaire de ciència-ficció. Això fa que, segurament, no sigui capaç d’apreciar detalls que sí que apreciareu els que sou fans d’aquest gènere. Per exemple: hi ha hagut passatges que he llegit superràpid i que no podia deixar a mitges, mentre que n’hi ha hagut d’altres que m’ha costat llegir, segurament perquè parlaven de tecnologies i em desconnectava una mica (per rematar-ho, soc de lletres, jo!). A mi em va costar molt de superar el capítol 5, ja veieu quina cosa, però un cop passat aquest punt, vaig enllaçar tot de capítols que em van passar volant!

En general, és un llibre que es llegeix amb un bon ritme, i vull atribuir part d’aquest mèrit a la traducció de l’Anna, que està a l’altura de les altres que li he llegit tot i que hi ha punts que poden ser difícils de traduir (els punts més complicats referents a tecnologia futura). Finalment, m’ha agradat molt la nota dels editors de la pàgina 23 en què justifiquen la traducció d’un concepte concret “amb la intenció de cohesionar i fer forta la ciència-ficció en català”. Sabeu per què m’ha agradat, un simple comentari com aquest? Perquè deixa entreveure que Chronos ha arribat per fer molta feina, i fer-la ben feta i d’acord amb altres elements del sector editorial. Llarga vida, valents!

Ba Jin: el segle XX de la Xina

On Per sifuroIn Caràcter xinès, Llibres8 comentaris

Després de dedicar el mes de novembre a Eileen Chang, arriba l’hora Ba Jin, un dels autors més llegits i més complets de la Xina del segle XX i un dels clàssics moderns que més m’agraden. Sota aquest pseudònim hi ha Li Yaotang, fill d’una família tradicional xinesa que va viure de ple els canvis convulsos causats per la caiguda de la dinastia Qing (l’última dinastia xinesa), l’enfrontament entre comunistes i nacionalistes, la guerra amb el Japó i els temps més durs del règim comunista. Podem dir, doncs, que Ba és un mirall de l’evolució del seu país durant el segle XX. Vegem-ho amb més detall.

Vida i obra de Ba Jin

Aquest autor va néixer el 1904 en el si d’una família adinerada, que controlava completament el seu avi. En aquest context, Ba Jin va poder estudiar i, fins i tot, marxar a fer estudis universitaris a París, on va estar en contacte amb el món occidental i va començar a escriure, ja amb el pseudònim amb què el coneixem.

L’any 1928 va tornar a Shanghai, on va continuar la seva tasca d’escriptor i traductor i va començar a escriure les obres que més repercussió han tingut en les nostres contrades. Com altres autors de l’època, a part d’escriure les seves novel·les va participar en diverses publicacions culturals i, durant la guerra sino-japonesa, es va involucrar en la propaganda contra el Japó, col·laborant amb un altre gran autor del segle XX, Mao Dun.

Un cop acabada la guerra i també durant els inicis del règim maoista, Ba Jin va continuar escrivint i publicà alguna obra que considero molt moderna per a l’època, com ara Nits fredes. Per a desgràcia seva (i nostra), va ser objecte d’una campanya de persecució durant la Revolució Cultural (quin gran eufemisme, aquest nom!) i se li va prohibir que escrivís. Tot i que el van rehabilitar un cop mort Mao, ja no va tornar a produir al mateix ritme i, encara que va ocupar càrrecs literaris importants, ja no va ser el mateix. Va morir el 2005, quan ja tenia 101 anys!

Com a coses curioses, podem dir que hi ha un asteroide que porta el seu nom (8315 Bajin) i que va ser un esperantista reconegut: fins i tot va traduir un llibre de l’esperanto al xinès.

Què podem llegir de Ba Jin en català?

Podem estar relativament contents: dins de l’univers minúscul que és l’obra xinesa traduïda al català, Ba Jin ocupa un lloc privilegiat, amb la traducció de tres de les seves obres principals, totes de la mà d’Eulàlia Jardí i sota els auspicis d’El Cercle de Viena:

Les dues primeres formen part d’una trilogia que tanca Tardor, que esperem tenir algun dia en català i que, mentrestant, podeu trobar en altres idiomes. Aquesta trilogia reflecteix la vida d’una família tradicional en temps de canvis, quan les generacions més joves comencen a desobeir de manera més o menys discreta les directrius de l’avi, que és qui controla la vida familiar. Us sona? Exacte! Al principi hem dit que Ba Jin venia d’una família tradicional totalment dominada per l’avi. Així, doncs, parlava amb coneixement de causa. Aquests llibres són una bona manera d’entrar en la Xina de principis de segle i veure els canvis: com els xinesos es van tallar la cua, els moviments estudiantils, l’aparició de publicacions literàries d’abast popular…

Per altra banda, Nits fredes és un tros de llibre: té interès històric, intensitat emocional, profunditat en el tractament dels personatges i una traducció excel·lent. Ens porta a la ciutat de Chongqing durant les darreries de la invasió japonesa, que veurem a través del triangle que formen Wang Xiaoquan, la seva dona i la seva mare (d’en Wang). El protagonista es troba entre l’espasa i la paret, entre la mare i la dona, ja que totes dues dones, clarament enfrontades, consideren que ell hauria de donar-los la raó a ella i no fer cas a l’altra.

En definitiva, Ba Jin és un autor molt interessant perquè ens mostra, d’una banda, els moments de canvi profund de la societat xinesa de principis del segle XX.

Aigua tèrbola: descobrir Concepció G. Maluquer

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres1 comentari

El nom de l’autora em sonava vagament: Concepció Maluquer (sense la G), però no sabia de què. De fet, continuo sense saber on vaig sentir el seu nom per primera vegada, però no descarto que l’esmentés una professora meva d’EGB, que també era del Pallars (i va ser una de les meves millors mestres!). També em sonava el títol. I també el poble d’on és Editorial Fonoll: Juneda (hi tinc una connexió indirecta). En tot cas, quan vaig rebre informació sobre la presentació d’Aigua tèrbola vaig parar les orelles i em vaig llegir la mostra que l’editorial té a la web. Interessant…

Així, doncs, quan vaig rebre un exemplar d’aquesta història em va faltar temps per llegir-me-la, i m’alegra molt poder dir que l’interès que li vaig trobar al fragment inicial s’ha mantingut durant tota la lectura.

En aquest llibre, Maluquer recrea un poble especialitzat en l’adoberia, Aiguadal, que podria ser Igualada, tant per aquesta especialització com perquè el nom d’un és l’anagrama de l’altre. La història comença amb la Grettel, ingressada en un sanatori no sabem per què. El narrador és el metge que la tracta, que intenta reproduir els fets que l’han trastornada i han sigut la causa de l’ingrés. Com us podreu imaginar, això no ho sabrem fins al final, però durant tot el llibre l’autora anirà construint, a poc a poc, un mosaic que ens permetrà saber això i moltes altres coses.

Com un mirall trencat

Sí, com un mirall trencat que reflecteix la realitat de diverses maneres és com haurem d’anar reconstruint mentalment la història de la Grettel i de la seva família política. No us faig cap gran espòiler si us dic que la noia, molt jove, es casa amb l’Eduard i se’n va a viure a Aiguadal. Allà, els seus hàbits xocaran frontalment amb la societat catalana més conservadora de la postguerra, que no entén les ànsies de llibertat de la jove i se la mira com si fos un “bitxo raro”.

Per a mi, la gràcia principal del llibre és que no té un únic narrador, sinó que el metge va trenant la història mitjançant entrevistes amb els tres personatges principals: en Bartomeu (el cunyat de la Grettel, que no ha dubtat a posar-se de la banda dels vencedors per tirar endavant el negoci), la Maria Engràcia (la dona d’en Bartomeu, una senyorona d’aquelles que es passaven el dia fent col·lectes i obres de beneficència) i l’Eduard (el marit de la Grettel, un home tranquil a qui només interessa la química). És molt interessant i un punt divertit anar veient com cadascun dona la seva versió de tot plegat, especialment la Maria Engràcia, una dona carregada de prejudicis que no troba bé res del que fa la cunyada i sempre està preocupada pel “què diran”.

Les converses amb aquests tres personatges serveixen per posar-nos en situació, i aleshores entra en acció el Ricard, fill universitari d’en Bartomeu i l’Engràcia. Aquí canviem d’escenari i anem a Barcelona, on veurem (sense entrar-hi a fons) la joventut universitària de l’època i, poc a poc, ens anirem acostant als fets causants de l’ingrés de la Grettel.

Una doble sorpresa… molt agradable

Una vegada més, m’ha sorprès agradablement descobrir obres escrites a casa nostra que estan molt (però que molt) bé. Ja em va passar amb Nocturn aranès, un llibre que vaig llegir no fa gaire i que vaig comentar a Instagram, i també em va passar amb Animals dels marges, d’autor banyolí. Sí, confesso que alguns dels meus escriptors favorits són estrangers, i que tinc una certa tirada a llegir en altres idiomes, però quan trobo històries escrites en català que m’agraden com aquesta, què voleu que us digui, m’inflo tota jo de pensar que aquí també escrivim bé.

A més, la sorpresa ha estat doble perquè he descobert una editorial que NO és de Barcelona (ni d’entorns). Es tracta de l’Editorial Fonoll, que té un catàleg interessant que ens porta a descobrir, entre altres coses, autors de Ponent. A casa meva venim d’un petit poble de la Segarra, i m’agrada veure que les zones que, en temps del meu pare, s’estaven despoblant, tornen a tenir una certa efervescència amb propostes tan interesants com la de Fonoll, que publica en català obres d’Ödön von Horváth (Joventut sense Déu; Un fill del nostre temps) que en castellà ha publicat una editorial del calibre de Nórdica. Doncs mira, en català també el tenim!

Conclusió: Aigua tèrbola és un llibre molt recomanable i m’ha servit per descobrir editorials més enllà de Barcelona.