De borratxos, prenyades i altres drames

On Per sifuroIn 3 estrelles, LlibresDeixa un comentari

lucia-berlinDir que algú és alcohòlic és una manera fina de dir que algú passa una part important de la seva vida borratxo. I dir que una noia està “en estat de bona esperança” vol dir que està embarassada, o prenyada, o marcada per un fill que no hauria de néixer…

Alcohòlics, borratxos, prenyades i altres drames és el que trobem a Manual per a dones de fer feines, un recull de relats de Lucia Berlin que és com una muntanya russa. Tan aviat estem superhigh, borratxos d’alcohol i, també, d’experiències vitals, com ens enfonsem en la misèria més penosa de la droga (tant el consum com el tràfic) o dels embarassos que no haurien hagut de ser. I no sabem mai quins elements són autobiogràfics i quins no…

És un llibre que enganya: està traduït al català, sí, i el títol sembla que faci referència a alguna història lleugera que ens llegirem en un pim-pam. Però no és així. La veritat és que aquest és un llibre de lectura pedregosa, lenta i, al mateix temps, lluminosa i pausada. Berlin ens regala unes descripcions meravelloses del que devia ser l’Amèrica de la seva infantesa, la vida a Texas, els seus companys… i després ens enfonsa en la vida penosa dels addictes a tota mena de substàncies, dels malalts terminals, de les noies immigrants que no parlen anglès i estan indefenses davant d’un món que no entenen.

En tot això hi veiem, d’una banda, una presència pràcticament constant de l’alcoholisme com a mal que afecta l’alcohòlic i les persones que li són més properes, els fills que no reben l’atenció que haurien de tenir, la mare absent que no se’n preocupa. De l’altra banda, la malaltia, com a estadi terminal de la nostra vida, també apareix reiteradament en els relats d’aquest llibre. El càncer, la preparació per a la mort, recuperar l’amistat amb la germana davant del traspàs pròxim…

Com tantes altres vegades que he llegit un recull de contes/relats, n’hi ha que no m’han impressionat gens i, en canvi, n’hi ha d’altres que m’han arribat al fons de l’ànima. Sincerament, crec que n’hi ha que sobren: “Deixa’m veure el teu somriure”, per exemple, se m’ha fet ben pesat. I també crec que n’hi ha d’imprescindibles, com ara “Mijito”, un relat sobre una noia mexicana que va als Estats Units per casar-se amb el seu xicot i només es troba que desgràcies. No us puc explicar quines són per no fer un spoiler, però és de bon tros el relat més impactant del llibre.

I ja sabeu que un bon llibre no només és la història que explica, sinó també tot el que embolcalla aquesta història i fa que la nostra experiència lectora sigui perfecta. En aquest sentit, vull lloar un cop més la feina que fan editorials com L’altra editorial, que ens presenta un llibre preciós que dóna gust de tenir a les mans i ha tingut l’encert d’encarregar la traducció a Albert Torrescasana, que ens ha apropat l’obra de Lucia Berlin en la nostra llengua i que ens explica com ha anat aquesta traducció en un article publicat a Núvol.

Primavera

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès2 comentaris

Ba Jin. Primavera.
Traductora: Eulàlia Jardí.
El cercle de Viena, febrer 2016.
Títol original: 春.
primavera_ba jin

El Cercle de Viena i Eulàlia Jardí ens porten la segona part de la trilogia que Ba Jin va dedicar a una família tradicional xinesa durant l’època dels grans canvis de la primera meitat del segle XX.

Si ja havíeu llegit Família, no us costarà reprendre la història i reconèixer els personatges. En aquest segon lliurament, el germà petit perd protagonisme perquè viu a Shanghai (a Família va decidir que no volia viure més amb oncles, tietes i la resta i va marxar de casa) i en guanyen les noies de la família. De fet, tot i que els aspectes polítics continuen tenint importància, en aquesta Primavera l’autor ens ofereix un retrat a fons de la part femenina de la família i dels destins que els esperen.

Així, doncs, tenen molta importància els casaments pactats, fins i tot en contra de la voluntat de la interessada, de la mare i de l’àvia. Alguns d’aquests matrimonis acaben amb el suïcidi o el maltractament de la núvia. En altres casos, donen les criades com a concubines i també pateixen maltractaments. Les noies no tenen accés a l’educació, i les que tenen la sort de poder-hi accedir ho fan en contra de la voluntat del pare, que les renya constantment i els retreu la voluntat d’aprendre.

Per altra banda, però, aquestes noies que voldrien canviar el món i poder decidir per elles mateixes continuen vivint com a les famílies riques tradicionals, dedicant el dia a passejar-se, mirar-se les flors i els arbres i xerrar. Salvant les distàncies, aquestes distraccions i les atencions que els presten les criades són dignes de El sueño en el pabellón rojo. No és broma: si suen, la criada els porta una tovalloleta, si volen menjar, els posen el menjar pràcticament a la boca.

Pel que fa als personatges masculins, veiem clarament una línia entre els “vells” i els “moderns”. La generació dels pares-tiets de la família o treballen o es dediquen a viure la vida, fumant opi i ventilant-se les criades. I cap d’ells no té en compte l’opinió de la dona o les filles. Són dèspotes. El contrapunt el posen els joves, com ara en Juexin, que com que és el gran es veu obligat a fer tot el que no fan els seus tiets i li toca fer tots els papers de l’auca. Ell és el principal exponent d’aquest desssassossec interior perquè, tot i que vol canviar les coses, no gosa actuar de manera moderna i passar dels costums tradicionals.

En resum, doncs, en aquesta novel·la veiem una certa voluntat de canvi que no s’acaba d’implantar. La presentació és perfecta i la traducció es llegeix sense cap mena d’entrebanc. Només puc retreure-li que en un parell d’ocasions hi ha un nom escrit en lloc d’un altre. Per contra, al final del llibre hi ha dues coses que són de gran valor quan parlem de les grans sagues xineses: un esquema de personatges i un “glossari” de personatges on ens diuen qui és qui. I és que aquestes novel·les solen tenir un repartiment coral immens.

Ara només falta esperar que El cercle de Viena i l’Eulàlia Jardí ens portin la tercera part de la trilogia: Tardor.

Ressaca 2016

On Per sifuroIn Llibres2 comentaris

SantJordiTant de temps esperant-lo, i Sant Jordi arriba, dispara i marxa. Aquest any, el temps acompanyava, i la caça va ser fructífera.

La idea era passar per la rambla Catalunya abans no fos impossible avançar. Com que era dissabte, ens temíem que de seguida estaria petat de gent, i no ens equivocàvem. A quarts de deu ja començava a omplir-se, i quam vam arribar a l’alçada de no sé quina parada (segurament, la Casa del Llibre), ja hi havia un tap format per tot de gent que esperaven l’arribada de Mario Vaquerizo i Risto Mejide. Els havien posat de costat per signar llibres. Quina por.

En tot cas, nosaltres, gracienques previsores, ja havíem fet una part important de la compra a La Impossible i a La Central. Havien caigut dos llibres de L’altra editorial: Germà de gel, d’Alicia Kopf, i Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin. M’estic llegint aquest últim i espero poder-vos-en parlar ben aviat. També havia caigut ja La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. Jo, com molts altres, havia vist la sèrie de La Colometa quan era petita, i tinc el parrupeig dels coloms i la cançó de l’envelat a dins del cap. I vaig pensar que potser ja era hora que em llegís el llibre.

Vam marxar de la rambla Catalunya just abans que el trànsit es posés impossible i vam continuar per passeig de Gràcia, aquest cop en direcció contrària, cap a Gràcia. Aquí es concentraven les parades dels editors independents (o petits, o artesans, o vocacionals… digueu-ne com vulgueu), i encara vam fer compres. En el meu cas, vaig arreplegar Motorsoul, d’algú que es fa dir Stalker i presentat per Raig Verd, i El català de la Manxa, de Santiago Rusiñol, un llibre que l’Avenç ha tingut la valentia de recuperar. Vaig poder parlar amb la Núria Iceta, l’editora, que me’l va recomanar molt. I així va ser com un dels llibres que feia més temps que a la llista de pendents, i que havia anat lliscant llista avall, va arribar a les meves mans.

A la tarda, collita infantil estroncada per la pluja que, puntualment, va arribar a les sis i poc. Vam passar per l’Antifaz i la llibreria Ona, on vam aprofitar per deixar passar la pluja i vam comprar, entre altres coses, un llibre que fa molt de temps que està entre els mes venuts: Wonder, de R. J. Palacio. Alguna cosa deu tenir, no?

I vosaltres què vàreu arreplegar? Heu començat a llegir la collita?

Venim del nord, venim del sud…

On Per sifuroIn Llibres2 comentaris

SantJordiS’acosta Sant Jordi. Ja sentim l’olor de roses i el tuf de sofre de l’alè del drac. Segur que alguns ja teniu feta una llista ben llarga per a la cacera de dissabte, però d’altres potser voleu una mica d’orientació. I encara n’hi ha d’altres que, potser, volen veure si coincidim en les recomanacions. Per a tots vosaltres, doncs, he preparat una llista de suggeriments per a San Jordi 2016.

Aquest any us ho he muntat per autors i els he distribuït per lloc de procedència. Crec que hi trobareu coses per a tots els gustos. En principi, parlo de coses que he llegit, però també he preparat un apartat per als més aventurers: llibres que m’han cridat l’atenció però que no m’he llegit i que, potser, em compraré aquest dissabte.

Som-hi, doncs!

Vénen del nord

Són autors escandinaus, britànics i bàltics, i tenen un lloc fix al meu bloc. Aquests que us recomano tenen una barreja de maduresa i joventut que els fa molt atractius, i toquen temes molt diversos:

  • Sofi Oksanen. Una autora mig estoniana – mig finlandesa força jove que és capaç de tractar temes controvertits amb una maduresa sorprenent. Tant us pot parlar de la invasió soviètica dels països bàltics (Quan els coloms van desaparèixer) com de les alteracions alimentícies i el tracte que els finlandesos donen als emigrants bàltics (Las vacas de Stalin). Purga també és boníssim.
  • Zadie Smith. La meva favorita. El que millor fa és retratar la societat britànica, els problemes quotidians, crisis existencials… Us recomano Dents blanques, NW i The embassy of Cambodia.
  • Colm Tóibín. És irlandès i us en vaig parlar a l’entrada de Ells també escriuen. Els dos títols que més criden l’atenció són Brooklyn i Nora Webster. Aquest segon el teniu en català amb traducció de la Maria Rosich.
  • Jo Nesbø. No puc afegir gaires coses més a les que que ja he dit d’ell. Per a mi, és el millor autor de novel·les policíaques. Si no heu llegit res d’ell, comenceu per Escarabats, que és una de les noveles més lluminoses que ha fet. La darrera que se n’ha publicat en català és Policia.

Vénen del sud

El sud també existeix, sí. I aquí us en parlem en un sentit ampli. Tot i que no es pot generalitzar, veureu que els autors que us recomano en aquest apartat són menys freds i cerebrals que els de l’anterior.

  • Mia Couto. En una altra entrada us he parlat de La confessió de la lleona, una magnífica obra d’aquest autor moçambiquès que ens fa arribar Edicions del Periscopi. Una de les seves habilitats principals consisteix a crear entorns propis on fa créixer les seves històries. També li podeu llegir Jerusalem.
  • Albert Sánchez Piñol. Victus em va emocionar, La pell freda em va remoure, però no m’acabo de decidir a començar Vae victus (el motiu és senzill: no m’agraden els llibres que justifiquen 500 pàgines pel fet de tenir la lletra grossa). Tinc pendent Pandora al Congo.
  • Jaume Cabré. Sé que no ha tret res de nou, però continuo pensant que Les veus del Pamano és una de les millors coses que he llegit. I també us recomano molt Senyoria.
  • Orhan Pamuk. Aquest Nobel turc no m’ha defraudat mai. Retrata amb molt detall les atmosferes de les històries que escriu, i tant em va agradar Cevdet e hijos com Neu. Tinc pendent Una sensación extraña.

De terra endins

Si arrenquem a caminar, amunt-amunt cap a Moscou, i anirem tirant terra endins, arribarem a la Xina. Sóc traductora de xinès i segueixo amb molt d’interès la literatura que es fa allà i el que fan autors xinesos a l’estranger, i en parlo al meu altre bloc: Caràcter xinès. Aquí teniu el milloret d’aquella terra.

Els qui vénen de mar enllà

En aquest apartat trobareu autors dels Estats Units i Tasmània (de més enllà no es pot venir). Són ben diferents tots tres, però enganxen igual. Segur que no us decebran!

  • Toni Morrison. La gran dama de la literatura negra americana. Versàtil, àgil i sorprenent. Per alguna cosa li devien donar el Nobel! Us recomano Cançó de Salomó, tot i que la més nova és God help the child (que, per algun motiu misteriós, en català es diu La nit de les criatures).
  • Jonathan Franzen. Un dels escriptors americans que més inflamen la xarxa amb els seus comentaris. En els llibres, com més esbojarrat, millor. Com he dit en altres ocasions, és especialista en les relacions histèriques entre mares i fills, i assoleix els punts més bèsties a les converses per telèfon. Us recomano molt Les correccions i, també, Puresa.
  • Richard Flanagan. Ens arriba de Tasmània i és el flamant Man Booker Prize de 2014. Autor, entre d’altres coses, de L’estret camí cap al nord profund, que us agradarà moltíssim, i de Mort d’un guia de riu. Tots dos llibres els trobareu a Raig Verd (podeu descarregar-ne una mostra al web de l’editorial), traduïts per Josefina Caball.

A l’aventura!

Ens falta l’apartat dedicat als esperits més aventurers de l’audìència. Els que voleu material “per provar”, encara que la recomanació no estigui tant ben basada com en altres casos. Per a vosaltres, doncs, he preparat una petitat llista de llibres que, possiblement, també em compraré jo:

  • Muerte de un apicultor, de Lars Gustafsson. No conec aquest autor, però Nørdica Libros no m’ha decebut mai i he pogut llegir una mostra del llibre al web de l’editorial. Fa molt bona pinta.
  • Primavera, de Ba Jin. Novetat editorial total que ens porta Viena Edicions, amb traduccio d’Eulàlia Jardí. Ba Jin és un dels autors xinesos més importants del segle XX, i també podeu llegir-li Nits fredes i Família. No us en penedireu!
  • Germà de gel, d’Alicia Kopf. Aquest llibre el publica L’altra editorial, i va ser el Premi Documenta 2015. Els dos premis anteriors, de Jordi Nopca i Yannick Garcia, em van agradar molt, o sigui que és possible que també li doni una oportunitat a aquest. El muntatge sembla experimental… feu-hi una ullada.
  • Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin. Una recopilació de contes que us pot interessar. Ha sortit en català i en castellà. L’edició catalana, de L’altra editorial, porta traducció d’Albert Torrescasana.
  • Rashomon i altres contes, de Ryunosuke Akutagawa. En aquest cas, el traductor, l’Albert Nolla, és garantia total de qualitat. L’editorial, Edicions de 1984, també és una de les de refiar. És un llibre exòtic? Potser sí, però ja he dit que això era per a aventurers…

Bé, això és tot per a aquest any. Quines propostes teniu, vosaltres? S’accepten comentaris!

Sant Jordi 2016

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacionsDeixa un comentari

SantJordiTorna a arribar Sant Jordi, dia de parades de llibres i de roses. És un plaer passejar-se pels carrers de Barcelona i buidar la butxaca. Segurament, és el dia en què mirem menys prim.

Tot i que la literatura xinesa té menys presència de la que li tocaria, darrerament ha augmentat el nombre de llibres traduïts i publicats en català i en castellà, i aquí us presentem una llista de les novetats i no tant novetats més destacades. Veureu que, al final, he inclòs alguns llibres en anglès i francès. És per si la diada us enganxa lluny de Catalunya i us és més fàcil trobar-los en aquests idiomes.

  • Diari d’un boig, de Lu Xun. En aquest llibre trobareu un recull dels millors relats de Lu Xun, encapçalats pel magnífic “Diari d’un boig”. La traducció, estupenda, és de Carles Prado. El format també és destacable, de la col·lecció Mirmanda d’Edicions de 1984.
  • Primavera, de Ba Jin. Acabadet de sortir del forn, gràcies a Viena Edicions. És el segon llibre de la trilogia formada per Família, Primavera i Tardor. La traductora és l’Eulàlia Jardí, que ja va traduir Família. Esperem que també es publiqui Tardor!
  • Los besos de Lenin, de Yan Lianke. Hem vist aquest llibre gairebé per casualitat, i fa molt bona pinta. L’ha publicat Automática editorial, i la traducció es de Belén Cuadra Mora, un nom que comença a aparèixer en el panorama de la traducció del xinès.
  • Don Quichotte sur le Yangtsé, de Bi Feiyu. S’ha publicat tot just fa un mes, a principis de març, i tot i que ja el tenim llegit no hem sigut a temps de publicar-ne la ressenya abans de fer aquesta llista d’idees per a Sant Jordi. L’ha publicat Editions Philippe Picquier, que té una línia dedicada a l’Àsia. Si sou en una ciutat gran, segurament podreu trobar-lo en paper. Si no, sempre el podeu comprar en format electrònic.
  • Profiler, de Lei Mi. Qui ha dit que les novel·les policíaques bones només poden ser escandinaves? Jo? Doncs em vaig equivocar. Aquest llibre el vaig trobar per sorpresa a Amazon, a un preu escandalós (0,99 €), i forma part d’una trilogia. Em va agradar tant que ja me n’he llegit la segona part i, segurament, em llegiré la tercera. Al mateix preu.

Una llista curta, però amb autors molt diversos. Si no en teniu prou, o si voleu recuperar algun llibre publicat fa més temps, només cal que repasseu els llibres amb 5, 4 o 3 estrelles que he comentat en aquest bloc. Trobareu l’enllaç a la part dreta.

Si voleu fer alguna aportació a la llista, podeu deixar un comentari més avall.

Bona diada!