Lectures d’estiu 2021

Us pensàveu que aquest any us en salvaríeu? Doncs… no! Jo començo “tard” les vacances, o sigui que fins a finals de juliol no em poso a pensar quins llibres em llegiré a l’estiu, ni quins recomanar-vos a vosaltres. Si voleu veure què he recomanat altres vegades, només cal que feu una cerca amb “lectures d’estiu” o “deures d’estiu” i trobareu tot de material d’altres anys.

Aquest any veureu que la llista és més llarga perquè hi ha unes quantes aportacions de literatura xinesa. Arran d’una xerrada que vaig fer a Vic en el marc del cicle Més Nits (moltes gràcies per convidar-me!), he vist que pot tenir un cert interès i que pràcticament ningú no s’hi fixa, més enllà de les últimes creacions de ciència ficció.

Som-hi, doncs!

(Foto de Heather McKeen a Pexels.com)

Deures, deures, deures!

Com sempre, us recomano llibres que m’he llegit. Alguns m’han agradat molt i altres no tant, però no n’hi ha cap que m’hagi semblat una xufla i potser a vosaltres us agradaran més. També aviso que és una combinació de llibres de “fons d’armari” i de novetats, perquè s’ha de llegir de tot!

Com podeu veure, hi ha una mica de tot. Començo amb dos grans clàssics de casa nostra com són Cabré i Rodoreda. Són magnífics tots dos, i us recomano els llibres que més m’han agradat d’ells, tot i que, agafeu el que agafeu, són bons. Sé que són dues recomanacions molt suades, però és que són dues grandíssimes obres de la nostra literatura i, si encara no us les heu llegit, potser ja ha arribat el moment. Si ja us les heu llegides, trieu-ne una altra de qualsevol de tots dos autors! Jo us diria Senyoria, de Cabré, i Mirall trencat, de Rodoreda.

la danza del gabbiano

Passem a Itàlia. Qui diu Itàlia, diu “extrems d’Itàlia”, perquè el que us recomano són dos sicilians de pro com Andrea Camilleri i Simoneta Agnello-Hornby, amb històries a la seva illa, i un romà com Antonio Manzini, que situa les seves novel·les de polis a l’altra punta de país, la Vall d’Aosta. Les senyores primer: Agnello-Hornby ha escrit moltes coses, però La mennulara, que podeu trobar en italià i en castellà amb el mateix títol, ens porta a la Sicília de fa molts anys amb ecos de Il gatopardo. Aquesta obra té en comú amb les que Camilleri dedica al comissari Montalbano una cosa: la llum siciliana. Si llegiu les històries d’aquest mestre del gènere policíac italià descobrireu una visió més “social” del món del delicte (us en parlo en aquesta entrada) i, si voleu, podeu començar pel primer de la sèrie: La forma de l’acqua / La forma de l’aigua (traducció de Pau Vidal!!!!). Tanca el trío italià Antonio Manzini, a qui qualificaria d’hereu de Camilleri: el seu personatge, Rocco Schiavone, és un cascarràbies molt pitjor que Montalbano, però també té el seu petit cor i, sobretot, té una patrulla que és per flipar. Jo començaria pel primer (Pista nera) i aniria llegint… 🙂

També us vull recomanar dues obres en anglès ben diferents, però que comparteixen un toc històric. D’una banda, Wolf Hall ens porta a la cort d’Eduard VIII a través dels ulls del seu home de confiança. Aquest llibre és el primer d’una trilogia dedicada a la història d’aquest monarca i retrata amb precisió l’ambient de l’època. No sé si el tenim en català, però us recomano que, si podeu, us la llegiu en versió original. Simpement magnífic. Per altra banda, us recomano The luminaries, una obra que ens porta a Nova Zelanda a mitjans del segle XIX i que va guanyar el Man Booker Prize de 2013. És un llibre èpic amb tocs de western que val molt la pena llegir (el teniu en anglès i en castellà, Las luminarias).

A continuació us vull parlar d’un autor que no tenim en català i que tampoc té gaire material traduït al castellà o l’anglès. Es tracta de Kim Leine, autor nascut a Noruega i criat a Dinamarca que va viure a Groenlàndia, on va treballar com a infermer. Fruit d’aquesta experiència va escriure Tunu, el llibre que us recomano, i El fiordo de la eternidad, un llibre també molt atractiu que trobareu ressenyat aquí al blog. Tots dos són superrecomanables, i si us agrada l’escriptura de Leine poden trobar altres llibres en francès (i en idiomes nòrdics, però aquí ja no hi arribo). Soc superfan d’aquest autor, i espero que algun dia el puguem llegir en català. Si no, hauré d’armar-me de valor i llegir-me Valdemarsdag en danès, però segur que em perdo detalls…

Si parlem de llibres que he recomanat no fa gaire, us parlaré de El jardí de vidre, de Tatiana Tibuleac, i La caja negra, d’Alek Popov. Són molt diferents tots dos, però tenen en comú que els autors són de l’Europa de l’est. Tibuleac, de Moldàvia, ens porta els records d’una nena petita i els canvis que hi va haver al seu país d’origen. És una bona excusa (si és que en cal alguna) per fer una ullada en aquest racó d’Europa. Per altra banda, Popov ens porta una crítica hilarant i corrosiva on tant rep el sistema capitalista (oh, senyor, gloriós, el tema dels “cangurs” de gossos a Central Park) com el socialista/comunista. Aprofito per lloar la bona feina de les editorials que han publicat aquests dos llibres: Les hores i Automàtica. Quan llegeixo algun dels seus llibres sé que, tant si m’agraden com si no (que això és molt personal), al darrere hi ha feina ben feta.

I tanco la llista amb l’apartat dedicat a la literatura xinesa, a la qual dedico una secció completa, ja que és la meva especialitat.

Capbusseu-vos en la literatura xinesa!

Com deia al principi, arran de la xerrada de Vic (que podeu veure a YouTube), em vaig adonar que la literatura xinesa no està gens representada a “món-Instagram”, que és per on ara pul·lulo més, ni, en general, a les xarxes. Així, doncs, crec que ha arribat el moment de donar-la a conèixer i fomentar-ne la lectura. A casa nostra se’n publica poca, però també se’n publica en castellà i, si podeu llegir en altres idiomes, el francès, per exemple, té un ampli ventall de publicacions amb traduccions molt ben fetes. I sembla que en italià també s’estan posant les piles!

A poc a poc, doncs, aniré donant informació per a qui vulgui endinsar-se en aquest món tan llunyà i, segons com, tan proper. Mentrestant, us recomano quatre llibres per anar fent boca. Repeteixo la llista de dalt per a més comoditat vostra:

El que obre la llista és Lu Xun, considerat pare de la literatura xinesa moderna, a qui més endavant dedicaré una entrada. De moment, us recomano aquest llibre on es recullen alguns dels seus relats més coneguts. “Diari d’un boig” és molt impactant i és meravellós veure que podem ficar-nos en la pell del protagonista d’una manera tan absoluta.

Matar el marit és el més nou d’aquesta llista de llibres i ens porta una història de violència domèstica i social que posa els pels de punta. Les imatges són vívides i la narració té una qualitat cinematogràfica que no la fa apta per a estomacs sensibles, sobretot si tenim en compte que està basada en fets reals. Una aposta valenta de l’editorial Males Herbes, que ja havia publicat un recull de relats de Yu Hua, un dels meus autors xinesos preferits, i que a l’octubre ens portarà, per primer cop en català, l’altre dels meus dos autors xinesos preferits: Yan Lianke!!!! (Sereu degudament informats, my dears).

I tanco la llista precisament amb l’autor de qui us acabo de parlar: Yan Lianke. Mentre esperem tenir-lo en català, aprofito per dir-vos que en castellà s’està fent molt bona feina i que tenim publicats uns quants llibres d’ell, sobretot a mans d’Automàtica Editorial. Aquí només en destaco dos, però la veritat és que tots són molt bons. En algunes publicacions veig que es compara aquest autor amb Gabriel García Márquez, i si aquest tenia Macondo, Yan té les muntanyes de Balou.

I això és tot. Jo encara no sé què em recomano a mi mateixa. De moment, em preparo per al repte de la primera setmana amb Booktique, la iniciativa de Meyonbook que us explica en aquest vídeo. Hi participareu?

Lectures d’estiu 2018

lectures d'estiu 2018Fa calor. Tenim set, poques ganes de pencar i moltes de seure i llegir. Per això, cada any mirem amb avarícia les llistes de recomanacions que bloggers, llibreries i prescriptors en general pengen a Internet per veure què ens pot venir de gust. Estem parlant de les lectures d’estiu 2018.
Aquest any, mentre els gats se’m desintegren de calor i jo bec aigua sense parar, us he volgut fer una petita llista, humil, amb llibres que us poden interessar i que, potser, tindreu més temps per llegir ara que durant la resta de l’any.
La veritat és que aquest semestre, tot i que no llegeixo tants llibres xinesos com abans, n’he trobat uns quants que estan força bé i que han merescut 4 i 5 estrelles (d’un màxim de 5, recordeu). Sembla que he recuperat la fe. Comencem, doncs, per aquests.

Valors segurs per a les lectures d’estiu 2018

Xina Fast ForwardTots són superecomanables. Amb Xina Fast Forward no tindreu cap sorpresa: serà com sentir en Sergi Vicente en els vells temps. Es tracta d’una visió molt interessant de la Xina, més aprofundida que, per exemple, la que vaig tenir jo durant la meva estada. Number One Chinese Restaurant ens porta a un restaurant fundat per immigrants xinesos als Estats Units, i ens afronta també a les ambicions de les segones generacios d’immigrants. No he tingut temps de preparar l’entrada, però serà la propera. Unrest és el més atípic de tots, ja que els protagonistes són de Singapur. Uns s’hi queden, altres no, però veurem ben bé què els atrau de la Xina.
Tanco la llista amb els meus dos autors xinesos preferits, Yan Lianke i Yu Hua.  Crónica de una explosión és una visió crua de la ràpida evolució de la societat xinesa, retratada magistralment per Yan Lianke i amb una traducció magnífica de Belén Cuadra Mora. Boy in the twilight és un bon recull de relats de Yu Hua, que ens porta a les facetes més fosques de la vida a la Xina.

No se vayan, aún hay más!

Això no us haurà fet gràcia si no teniu una certa edat, però el missatge queda clar, oi? Hi ha llibres que no he llegit, però que tinc a la cua, i que potser us vindrà de gust provar abans que jo.

lectures d'estiu 2018El primer d’aquests llibres surt a la venda precisament AVUI en anglès. Si aneu a Amazon, veureu que també està anunciat en castellà, amb Automàtica Editorial, tot i que no hi ha data. Haureu de triar entre donar prioritat a la immediatesa o esperar la traducció al castellà. Serà de Belen Cuadra Mora? Ja em direu què feu.
Pel que fa al segon, és una peça de no ficció de Yiyun Li, la meva autora xinesa preferida. Serà molt diferent dels reculls de relats i les històries a què ens té acostumats. En aquest llibre podrem veure una mica de la seva vida. Segur que val la pena!
Finalment, si us heu llegit les dues primeres parts de la trilogia de Cixin Liu, potser estaria bé llegir-se l’últim. És El fin de la muerte, però no tinc clar què fer perquè el segon no era tan bo com el primer…
Bé, ara sí, esto es todo amigos! Si teniu algun suggeriment per a les lectures d’estiu 2018, proveu a deixar-lo als comentaris!

Deures d’estiu 2017

Fa temps que vaig publicar l’última entrada, però, com ja us vaig dir, he estat llegint tot de llibres de cara al concurs Marcela de Juan i no he tingut gaire temps per llegir altres coses…

Per aquest motiu, la llista d’enguany és totalment a l’aventura: els llibres que hi incloc no els he llegit, però m’agradaria fer-ho ben aviat. Ja veureu que hi ha una mica de tot:

dear-friend-yiyun-liCom podeu veure, la llista està dominada per dones, cosa poc habitual. Per a més inri, encapçala la llista una de les meves autores favorites, la Yiyun Li. En aquest cas, no trobareu una novel·la, ni relats curts, sinó una mena d’autobiografia d’aquesta autora on ens ofereix reflexions sobre la seva vida. Val la pena provar-ho.

Un altre candidat a quadern d’estiu és The leavers, un llibre força diferent del que solem trobar en aquest blog. Aquí es tracta d’un nen que perd la mare (literalment, la perd: se’n va un dia a treballar i no torna) i és adoptat per gent no xinesa. Veurem què passa quan ha de marxar del Brooklyn on viu i com s’adapta a la nova situació.

El tercer, de Lijia Zhang, fa temps que el veig recomanat per usuaris a Twitter i en algun altre blog. El tema és més habitual: una noia volta pels carrers de Shenzhen i ha de triar entre clients… Es veu que la història es basa en l’àvia de l’autora, que va ser venuda a un burdell de joveneta.

Canviant totalment d’estil, sembla que el llibre de Jade Chang pot ser divertit: una família s’arruina i se n’ha d’anar de la casa que tenen a Bel Air. Agafen l’única cosa que els queda, el cotxe, i se’n van cap a l’estat de Nova York (l’estat, no la ciutat) per quedar-se a casa de la filla gran. Com podeu veure, una mena de road movie.

the-boat-rockerTanquen la llista dos autors dels quals ja hem parlat en aquest blog i n’hem llegit coses: Ha Jin i Su Tong. El llibre de Ha Jin promet i ja fa temps que el tinc pendent de lectura: un periodista expatriat ha d’investigar i escriure sobre la seva ex-dona, cosa que el pot posar en contra de gent d’una certa influència. Pel que fa al llibre de Su Tong, l’escenari és la Xina rural del sud, i utilitza tres personatges adolescents per oferir-nos una història sobre les relacions humanes, els records…

Si cap d’aquests llibres no us convenç, no patiu: aquesta tardor parlarem d’algun altre llibre que val molt la pena, i també continuarem valorant les funcions que ens ofereix l’app de Pleco, tindrem la tradicional entrevista del Dia del Traductor… Tenim feina, molta feina!
Bon estiu!

Deures d’estiu 2016

quaderns-estiu-reforçHa arribat el moment que tots esperàveu: el de marxar de vacances… o preparar-les.

Estem acabant el juliol i la majoria ens estem preparant per no fotre res (res més que llegir, s’entén) tant de temps com puguem. Alguns ja ho deveu estar fent. Altres, una minoria, ja heu fet la festa grossa i torneu a ser a la feina. I tots necessiteu “material” per consumir… i ho sabeu! (imagineu-vos la foto del Julio Iglesias).

Nosaltres, com cada any, us donem unes quantes idees. Atenció, que aquest any hi ha secció especial per a anglòfils, amb llibres que, si no m’equivoco, encara no s’han traduït a les nostres llengües (o no tots). Ataquem el tema.

En català i castellà, la majoria dels que us recomano els podeu trobar comentats en aquest mateix bloc:

Pel que fa a la secció anglòfila, us recomano uns llibres que NO us hauríeu de perdre. Són publicats de fa poc, i valen molt la pena. Encara no els he pogut comentar, però ja tinc els esborranys a punt i haurien de sortir aquest agost:

Les-pereres-fan-flor-blancaDel primer bloc, poca cosa em cal afegir. Si seguiu els enllaços trobareu els comentaris corresponents de gairebé tots. No trobareu comentari sobre La plaça del Diamant (aquesta edició té material inèdit!) perquè és a la meva llista de deures, i tampoc hi trobareu El català de la Manxa perquè tot just me l’acabo de llegir. La resta estan tots comentats i tenen 4 i 5 estrelles.

Del segon bloc, us puc dir que The Lubetkin Legacy, de la Marina Lewycka, és un pèl més ensucrat que la famosa A short history of tractors in Ukrainian (La petita història dels tractors en ucraïnes), però l’autora ens continua obsequiant amb arguments rocambolescos i situacions hilarants, tot sovint protagonitzades per velletes immigrants que parlen fatal l’anglès i van pintades com lloros. Si heu llegit We Are All Made of Glue ja sabeu què vull dir.

Pel que fa a The Glorious Heresies, és una novel·la brillant que ha guanyat el Baileys Women’s Prize For Fiction. En aquesta història, l’autora ens porta als baixos fons de la ciutat de Cork, a Irlanda. Ja podeu preparar el diccionari: està ple de slang i vocabulari “especialitzat”. Una bona oportunitat per aprendre coses. A mi m’ha recordat el Roddy Doyle més bestiota… caldrà tenir-la en compte, la Lisa.

elizabeth-missingEl tercer és molt, molt bo. Elizabeth is missing ha estat una grandíssima sorpresa, ja que el vaig comprar per aconseguir descompte, amb poques expectatives. I resulta que és un llibre immens que ens aboca a la malaltia de l’Alzheimer, combinant-la amb la resolució d’un misteri. No, de fet són dos misteris: un de fa 70 anys i l’altre d’ara mateix (de fet, no és un misteri, però nosaltres estem dins del cap de la malalta i, és clar, no “recordem” què li ha passat a l’Elizabeth).

A brief history of seven killings ja us l’he comentat abans, i no puc afegir-hi gaire cosa més. És un llibre total, un relat coral, que us portarà gratis a Jamaica. Voldria afegir que, tot i que se n’ha fet la traducció al català i al castellà, crec que l’abundància d’expressions jamaicanes no hi ha quedar gaire ben retratada. Admeto que no m’ho he mirat a fons, o sigui que si vosaltres ho feu ja m’ho direu.

Tanco la llista amb Dave Eggers, que tot just aquesta setmana (dimarts 26) ha tret llibre nou, Heroes of the frontier. Una dona i els seus fills inicien una nova vida, un pèl nòmada, a Alaska. Encara no m’he llegit ni el fragment de cortesia que et donen a Amazon, o sigui que no sé si em trobaré l’Eggers de Un holograma per al rei, que vaig trobar normalet, o el de The circle, una novel·la extremadament potent que em va enganxar des de la segona pàgina.

Finalment, tot i que no l’he posat a la llista, m’estic llegint A little life, de Hanya Yanagihara, una història de quatre amics de la universitat que viuen a Nova York i intenten prosperar en les carreres respectives. Va ser finalista del Man Booker Prize 2015 (bona collita, ja ho heu vist!), i de moment pinta molt bé. Només tingueu en compte que en paper és llarg i de lletra petita, o sigui val més comprar-lo en format electrònic.

Bé, crec que ja us he donat prou feina. Durant el mes d’agost aniré publicant ressenyes que tinc retrassades, entre les quals hi ha alguns dels llibres que he citat aquí.

Si teniu alguna proposta de lectura, us agrairé molt que la indiqueu als comentaris.

Bon estiu!

Deures d’estiu 2013

L’any passat deia que se m’havia acumulat la feina i que tenia uns quants llibres per llegir… al final, em vaig llegir tres dels quatre llibres que m’havia apuntat. No està malament. Però aquest any encara en tinc molts més per llegir! La llista cada vegada és més gran…

I entre aquests llibres pendents, n’hi ha molts d’autors xinesos. No us els posaré tots, però aquí en teniu uns quants:

  • The dark road, de Ma Jian, traduït per Flora Dew. Una vegada més, l’autor ens ofereix el seu punt de vista sobre temes controvertits a la Xina al mateix temps que es desplaça pel país. En aquesta ocasió, seguirem una família que s’escapa del seu poble per poder tenir un segon fill.
  • My life as emperor, de Su Tong, amb traducció de l’omnipresent Howard Goldblatt. Aquest ja fa temps que va sortir, però no acabo de trobar el moment d’agafar-lo… a veure si aquest estiu hi ha sort!
  • Waiting, de Ha Jin. Pot ser curiós: un home emigrant que està casat al seu poble, amb la dona que li van triar, però que vol separar-se’n per viure amb la dona que estima. Cada estiu torna al poble i li ho demana… caldrà veure com acaba. De Ha Jin em va agradar molt A good fall, que també us recomano que llegiu.

Aquest any, la llista és un pèl més curta perquè em reservo per al “gran clàssic”. Un clàssic més gros que un Barça-Madrid: aquest estiu toca El quadern gris, amb una nova edició molt atractiva.

Si vosaltres us llegir algun llibre que us vingui de gust comentar… per què no ens l’expliqueu aquí? Podeu fer-ho en forma de comentari a aquesta entrada o escrivint-me directament.

Tancaré l’entrada amb el text de l’any passat, que continua essent vàlid:

“Aprofito per recomanar-vos que, si aneu a França, aprofiteu l’ocasió i carregueu la vostra secció de literatura oriental, ja que a les ciutats mitjanes-grans tenen unes llibreries fantàstiques amb una àmplia selecció d’autors xinesos, japonesos i coreans. Si aneu a Tolosa, aneu a Ombres blanches. Si aneu a Burdeus, visiteu la llibreria Mollat.”

I, mentre acaben d’arribar les vacances, estigueu pendents del bloc: us estic preparant una sorpreseta…

Bon estiu i bona lectura!