Etiqueta: literatura xinesa

Yiyun Li: la visió externa

On Per sifuroIn Caràcter xinès, Llibres4 comentaris

Yiyun Li va néixer a Pequín el 1972 i hi va viure fins a acabar els estudis universitaris de ciències. Posterioment va marxar a un màster als Estats Units, i ja no en va tornar. Amb el temps, aquella estudiant de medicina es va formar com a escriptora i, per a joia dels seus lectors, va començar a publicar relats curts.

Com podeu veure, el seu perfil és diferent del de Yu Hua o Yan Lianke. El fet d’haver marxat del país fa que tingui dues característiques que la diferencien molt de la majoria d’autors que comento al blog:

  • Utilitza el seu nom amb l’ordre occidental: primer el nom de pila i després el cognom. Així, doncs, el seu nom és Yiyun i el cognom és Li.
  • Escriu en l’idioma del seu país d’adopció: l’anglès.

La seva escriptura és precisa i lleugera, sense ser superficial. En el seu cas, el contingut té més pes que la forma, i no li trobareu frases recargolades per fer-vos arribar els seus sentiments. Tampoc té una escriptura massa sentimental: potser encara li queda a dins alguna cosa de la seva formació científica.

Obra i evolució

Yiyun li ha destacat en l’àmbit de la narrativa curta i també en el de la novel·la. Fins i tot en el de la no ficció. Tot seguit fem un repàs per les seves obres més destacades.

Les primeres obres d’aquesta autora que es van publicar són relats més o menys breus que toquen diferents aspectes de la vida quotidiana en l’àmbit xinès, sigui al seu país d’origen o a la diàspora. Els teniu recollits en aquests dos llibres:

Posteriorment, Yiyun Li va entrar en el món de la novel·la. En les seves dues obres següents, va tractar temes relatius a la història de la Xina:

En el cas de Les portes del paradís, l’autora utilitza un element, l’execució de Gu Shan, antiga guarda roja, com a excusa per presentar-nos una sèrie de narracions que s’entrellacen però que podrien ser independents. Pel que fa a Kinder than Solitude, pren com a punt de partida l’estiu de 1989 i va i ve de la Xina als Estats Units. No és el seu millor llibre, i potser aquí va començar a virar interessos, cosa que es va confirmar en les dues obres següents:

En el cas del primer, es tracta d’un relat bàsicament autobiogràfic en què l’autora reflexiona sobre què fa que valgui la pena viure. Cal tenir en compte que es tracta d’un llibre escrit durant una època en què Yiyun Li va patir una crisi personal important que la va portar a les portes del suicidi. També dins d’aquest període negre va escriure Where reasons end, un llibre de no ficció que recorda el seu fill, que es va suicidar.

Finalment, pel que fa a Must I go, es tracta d’una història interessant però totalment diferent de les anteriors, ja que l’element xinès desapareix de l’argument. No el puc valorar a fons perquè el tinc a mitges, però em fa pensar que els temes que li interessen han evolucionat i s’han allunyat de la Xina, un dels elements que més m’atreien de les seves obres. Potser és un pas lògic després de la tràgica etapa anterior. Potser és lògic, quan un marxa de casa seva (en aquest sentit, li veig un cert paralelisme amb la Zadie Smith, autora anglesa emigrada als Estats Units).

En tot cas, caldrà estar atent a les seves obres, sempre delicades i totalment recomanables.

Yu Hua: capacitat camaleònica

On Per sifuroIn Caràcter xinès, Llibres6 comentaris

Els qui ja em coneixeu potser us preguntàveu “Com és que encara no ha posat Yu Hua com a autor del mes?”. Bé, tot té una explicació, i està clar que havia de començar pels “monstres” més grans del panteó xinès com Lu Xun, Ba Jin o Eileen Chang abans d’entrar amb els pesos pesants contemporanis, que, segons la meva humil opinió, són Yan Lianke i Yu Hua. I, entre aquests dos, era lògic que primer passés Yan, guanyador (indirecte) del Premi de Traducció Marcela de Juan de qui, a més, s’havia publicat llibre en català i en castellà amb poques setmanes de distància.

Ataquem, ara, l’autor més polifacètic i camaleònic dels autors del mes (almenys, fins ara).

Vida i miracles de Yu Hua

Yu Hua va néixer a Hangzhou el 1960. Com altres autors d’aquesta generació (entre els quals, Yan Lianke), la seva educació es va veure condicionada pel context polític de l’època: la Revolució Cultural no va permetre que rebessin una formació acadèmica ordenada i va que fer haguessin de recórrer a mètodes alternatius per iniciar la seva carrera com a escriptors. En el cas de Yu Hua, per exemple, va fer estudis de dentista (sembla que d’una durada d’un any) i després d’exercir com a tal va decidir dedicar-se a una altra cosa. Per a sort nostra.

Si tornem enrere, direm que és fill de pare i mare metges i que vivia en un entorn que el va ajudar a familiaritzar-se amb la violència i la mort. Sumeu-hi que va viure la Revolució Cultural en tot el seu “esplendor” i tindreu com a resultat un autor que, a les seves obres, reflecteix el caos, la misèria i tot de coses que el van marcar profundament, com ara les detencions que es produïen i que podien acabar amb la mort de l’afectat. Per no repetir-me sobre aquest tema, us reenvio a una entrada que vaig dedicar a la xerrada de Yu Hua al CCCB a la qual vaig assistir fa ja uns quants anys, on va parlar de la seva vida, de com les circumstàncies havien afectat la seva obra i de la censura.

L’autor i la seva obra: diversitat al poder

Si fem un breu repàs a l’obra de Yu Hua centrant-nos en les seves obres, veurem que és capaç de reproduir situacions molt diferents amb una solvència contrastada: vida rural, temps maoistes, capitalisme dels anys 80… tot se li dona bé! Això el diferencia d’altres autors que tenen un to més uniforme o que es dediquen a entorns més concrets, i també se’l qualifica, almenys en els primers temps, com a autor tirant a experimental. Així, podem fer una ullada ràpida a les seves obres principals, que trobareu comentades en aquest mateix blog:

A Gritos en la llovizna trobem la visió de la política de Mao i tot l’entorn de l’època a través dels ulls d’un nen que no vol ningú. És la seva primera novel·la i hem d’entendre que la visió que ens ofereix és, almenys en part, la seva. Pel que fa a ¡Vivir!, viatjarem a la Xina rural per repassar l’evolució de la Xina sota el govern de Mao, des de la guerra amb el Japó fins cap als anys 80. És un dels meus preferits.

Passem a la segona part del tema, amb novel·les que ens acosten a temes més actuals i, potser, a maneres més experimentals d’explicar-los. Crónica de un vendedor de sangre fa referència al tràfic amb la venda de sang que s’ha fet durant molt de temps a la Xina, fet que també hem vist més recentment en altres llibres com El somni del poble Ding (El sueño de la aldea Ding). Seguim amb Brothers, segurament la seva obra més destripada i rocambolesca, on veurem la vida de dos germanastres ben diferents des dels temps de Mao fins a la Xina capitalista. Amb episodis que ratllen l’absurd i crítica sagnant del sistema, és l’altra de les meves favorites. Tanco aquest repàs amb The Seventh Day, una història estranya en què el narrador és un mort que ens explica què veu els set dies després de la mort. Repassa tot de temes actuals, com ara la contaminació galopant a la Xina.

gritos en la llovizna

També té no ficció, com és el cas de China in Ten Words (La China en diez palabras), en què, tal com diu el títol, escriu deu peces que ens expliquen com és la Xina basant-se en deu paraules o conetes, com ara: Lu Xun o escriure.

El tenim, en català?

Desgraciadament, en català només tenim un recull de relats que es diu El passat i els càstigs. La traducció és de Carla Benet i la publicació és de Les Males Herbes. Es tracta d’una sèrie de narracions tirant a bèsties i descarnades que arriben directes a l’estómac i que val molt la pena llegir. Tant de bo més endavant se’n publiquin més coses!

Com sempre, en castellà hi ha més publicació. De fet, podreu trobar gairebé tota la seva obra en aquesta llengua. Si podeu llegir en francès, en italià o en anglès, segur que hi trobareu la resta!

Canción celestial de Balou, de Yan Lianke

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinès2 comentaris

Sí, aquest llibre ja me l’havia llegit. En anglès es va publicar com a Marrow i forma part de la col·lecció Penguin Specials, una mena de petits plaers en anglès. Aquest cop, però, me l’he llegit en castellà i, igual que en el cas de Días, meses, años, el regust de Canción celestial de Balou traduït per Belén Cuadra i publicat per Automàtica Editorial és especial.

De què va, aquest llibre?

La You Sipo, una vídua que viu a les muntanyes Balou, té quatre fills. Tots tenen una mena o altra de discapacitat o problemes de salut, i costa molt aconseguir que s’integrin en la societat i trobin parella. Això és especialment important en el cas de les filles, que a la Xina tradicional representaven una càrrega per a la família i solien marxar a viure a casa dels sogres. Si trobaven parella, és clar.

El llibre comença quan, ja casades les dues grans, la tercera vol que sa mare li trobi parella. La You Sipo voltarà i voltarà fins a trobar algú que vulgui la filla, i quan finalment el troba li diu “Solo te pido que te portes bien con ella, que no le pegues ni la insultes”. El patiment de la dona és molt i molt gran, però aconsegueix complir la missió. I el fill? Què farà amb el fill? És el que té un retard més important, i sembla difícil aconseguir casar-lo… o… o hi ha algun remei? Fins aquí puc arribar sense fer espòiler!

A part de la història en sí, cal destacar que Yan Lianke ens torna a portar a la zona de Balou, on solen tenir lloc la majoria de les seves narracions. És un plaer llegir-lo i veure com recrea la vida rural a la Xina, tan diferent i tan semblant a la vida de pagès de casa nostra. També vull destacar la importància dels colors en les obres d’aquest autor, que aquí adquireixen tons vermellosos i porpra, amb una especial preponderància de les postes de sol.

Què fa que la versió en castellà sigui especial?

Per començar, la feina de la traductora. Belén Cuadra va guanyar el Premi Marcela de Juan 2021 amb La muerte del sol, un altre llibre de Yan Lianke, i ho va fer perquè té una traça especial per resoldre situacions de difícil traducció i per la qualitat de la seva narrativa. És evident que, si l’original no és de qualitat, la traducció no pot fer gran cosa per atraure l’interès lector, però també és evident que cal una bona traducció per transmetre la qualitat de l’original. La lectura de Canción celestial de Balou és pausada, bonica, i en alguns punts té un cert aire poètic. M’han agradat especialment trossos com aquest: “El sol se ocultaba escarlata entre las montañas, bañando de magenta las casas, los árboles y las calles de Wujiapu como extrañas nubes estivales.”

Per altra banda, la feina d‘Automática Editorial és d’una qualitat superior. No és la primera vegada que ho dic, i tot i que us pugui cansar la repetició, crec que cal dir-ho. Al Cèsar el que és el Cèsar, i en aquest ocasió la portada del llibre és simplement ES-PEC-TA-CU-LAR. En tot cas, és un bon candidat a regal de Reis si busqueu una lectura curta!

Ba Jin: el segle XX de la Xina

On Per sifuroIn Caràcter xinès, Llibres8 comentaris

Després de dedicar el mes de novembre a Eileen Chang, arriba l’hora Ba Jin, un dels autors més llegits i més complets de la Xina del segle XX i un dels clàssics moderns que més m’agraden. Sota aquest pseudònim hi ha Li Yaotang, fill d’una família tradicional xinesa que va viure de ple els canvis convulsos causats per la caiguda de la dinastia Qing (l’última dinastia xinesa), l’enfrontament entre comunistes i nacionalistes, la guerra amb el Japó i els temps més durs del règim comunista. Podem dir, doncs, que Ba és un mirall de l’evolució del seu país durant el segle XX. Vegem-ho amb més detall.

Vida i obra de Ba Jin

Aquest autor va néixer el 1904 en el si d’una família adinerada, que controlava completament el seu avi. En aquest context, Ba Jin va poder estudiar i, fins i tot, marxar a fer estudis universitaris a París, on va estar en contacte amb el món occidental i va començar a escriure, ja amb el pseudònim amb què el coneixem.

L’any 1928 va tornar a Shanghai, on va continuar la seva tasca d’escriptor i traductor i va començar a escriure les obres que més repercussió han tingut en les nostres contrades. Com altres autors de l’època, a part d’escriure les seves novel·les va participar en diverses publicacions culturals i, durant la guerra sino-japonesa, es va involucrar en la propaganda contra el Japó, col·laborant amb un altre gran autor del segle XX, Mao Dun.

Un cop acabada la guerra i també durant els inicis del règim maoista, Ba Jin va continuar escrivint i publicà alguna obra que considero molt moderna per a l’època, com ara Nits fredes. Per a desgràcia seva (i nostra), va ser objecte d’una campanya de persecució durant la Revolució Cultural (quin gran eufemisme, aquest nom!) i se li va prohibir que escrivís. Tot i que el van rehabilitar un cop mort Mao, ja no va tornar a produir al mateix ritme i, encara que va ocupar càrrecs literaris importants, ja no va ser el mateix. Va morir el 2005, quan ja tenia 101 anys!

Com a coses curioses, podem dir que hi ha un asteroide que porta el seu nom (8315 Bajin) i que va ser un esperantista reconegut: fins i tot va traduir un llibre de l’esperanto al xinès.

Què podem llegir de Ba Jin en català?

Podem estar relativament contents: dins de l’univers minúscul que és l’obra xinesa traduïda al català, Ba Jin ocupa un lloc privilegiat, amb la traducció de tres de les seves obres principals, totes de la mà d’Eulàlia Jardí i sota els auspicis d’El Cercle de Viena:

Les dues primeres formen part d’una trilogia que tanca Tardor, que esperem tenir algun dia en català i que, mentrestant, podeu trobar en altres idiomes. Aquesta trilogia reflecteix la vida d’una família tradicional en temps de canvis, quan les generacions més joves comencen a desobeir de manera més o menys discreta les directrius de l’avi, que és qui controla la vida familiar. Us sona? Exacte! Al principi hem dit que Ba Jin venia d’una família tradicional totalment dominada per l’avi. Així, doncs, parlava amb coneixement de causa. Aquests llibres són una bona manera d’entrar en la Xina de principis de segle i veure els canvis: com els xinesos es van tallar la cua, els moviments estudiantils, l’aparició de publicacions literàries d’abast popular…

Per altra banda, Nits fredes és un tros de llibre: té interès històric, intensitat emocional, profunditat en el tractament dels personatges i una traducció excel·lent. Ens porta a la ciutat de Chongqing durant les darreries de la invasió japonesa, que veurem a través del triangle que formen Wang Xiaoquan, la seva dona i la seva mare (d’en Wang). El protagonista es troba entre l’espasa i la paret, entre la mare i la dona, ja que totes dues dones, clarament enfrontades, consideren que ell hauria de donar-los la raó a ella i no fer cas a l’altra.

En definitiva, Ba Jin és un autor molt interessant perquè ens mostra, d’una banda, els moments de canvi profund de la societat xinesa de principis del segle XX.

Eileen Chang: lluny de la Xina de Mao

On Per sifuroIn Caràcter xinès2 comentaris

Aquest mes parlarem d’Eileen Chang, una autora xinesa molt estimada, especialment, entre la diàspora xinesa i els aficionats a la literatura d’arreu del món. Aquest és un dels exemples en què un xinès es canvia el nom per occidentalitzar-lo i l’aprofitaré per posar-vos en context de cara a futurs autors. Som-hi!

Els xinesos posen el cognom davant del nom

A la Xina és costum anomenar la gent pel cognom, llevat que tinguin molta molta confiança. El que fan tot sovint, perquè l’apel·latiu sigui més proper, és afegir Xiao (petit, jove) o Lao (gran, vell) davant del cognom. Així, doncs, si un veí nostre és un senyor gran que es diu Yan Lianke, li podem dir Lao Yan, però no li direm Lianke. I, per tant, el president de la Xina es diu President Xi, i no es diu President Jinping (igual que al nostre president no li diem Pere).

En el cas de l’Eileen Chang, el seu nom en xinès és Zhang Ailing (escrit amb el sistema pinyin) o Chang Ai-ling (segons el sistema Wade-Giles). No patiu, que sona igual!

Bé, ara que us he clavat el rotllo i us he situat, passarem a veure la seva vida i obra. Si voleu més info sobre això de les transcripcions i els noms, podeu consultar la Guia d’estil de mots xinès, que vàrem elaborar amb les companyes del Grup de Recerca de Traducció del Xinès (UAB), que podeu consultar gratuïtament a la web de Política Lingüística.

Vida i obra d’Eileen Chang

Chang va néixer a Shanghai l’any 1920, en una família de classe alta. La seva infantesa va estar marcada per la mala relació entre els pares, que es van acabar divorciant, i la seva mare va decidir canviar-li el nom: de Zhang Ying (nom de naixement) va passar a Zhang Ailing i Eileen Chang. Després d’estudiar a Anglaterra, va tornar a Shanghai, on va tenir una certa rellevància durant l’ocupació japonesa de la ciutat (1943-1945). Quan el Partit Comunista va assolir el poder, Chang va marxar del país i va emigrar als Estats Units, on es va establir definitivament i va escriure, també, en anglès.

Tot i que no és la meva autora xinesa preferida, he de dir que hi ha una cosa que la fa especial, i és que les seves històries retraten la realitat del temps de guerra des d’un punt de vista poc habitual, el de la gent del seu estrat social. En aquest sentit, s’allunya de les històries de “salvació del poble” i sacrifici en nom dels altres a les quals ens té tan acostumats l’entorn del Partit Comunista. La seva poca adherència al règim va fer que durant força temps la seva obra no gaudís de gaire reconeixement a la Xina de Mao, i no va ser fins que aquest va morir que la seva figura va ser “restaurada” a l’Olimp dels escriptors xinesos.

En català tenim dos dels seus llibres:

Tots dos els ha publicat en català Club Editor amb traducció de Carla Benet (sí, la traductora de El somni del poble Ding, de Les Altres Herbes). Veureu que la ressenya de l’Amor la tinc en castellà, ja que me’l vaig llegir abans que sortís en català. Igualment, Brasers està traduït al castellà, i aquest són els dos únics llibres que trobareu en aquests dos idiomes. Si podeu llegir en anglès, us recomano els següents:

  • The Golden Cangue, la novel·la curta més coneguda d’Eileen Chang. En aquesta història, l’autora explica la història d’una dona casada amb un fumador d’opi i humiliada pels seus sogres.
  • Lust, Caution, una història que ha servit de base per a la pel·lícula homònima d’Ang Lee.
  • Naked Earth, un llibre escrit per encàrrec com a atac propagandístic a Mao.

Bé, no és poca cosa! Durant el mes aniré penjant informació sobre Chang als meus comptes de Twitter i d’Instagram.